Marhi

Fa tres dies vam arribar a Varshirth, a pocs kilometres de Manali, concretament a dalt de la muntanya. Estem a uns 2000 metres en ple Himalaya pero fins avui no m fet res mes que recuperar les forces perdudes al Rajastan. Aqui el menjar es bonissim, l'aire netissim i l'hotelazo que ens m pillat a menys de 5euros la nit, la millor excusa per descansar de lo lindo!

Avui por fin hem fet un pensa i hem anat d'excursioneta. De bn mati hem llogat un jeep compartit amb 4 guiris indis i ens han portat tant amunt com les carreteres seguien obertes, a Marhi.
Les muntanyes que formen Marhi s'alcen per sobre teu mente tu trepitges a mes de 3000mts. Es un lloc on els indis van a disfrutar de la neu a la seva manera, i claro, hi ha tota la parafernalia necessaria per a que tothom s'ho passi teta!

Tenim lloguer d'esquis carbin a peu de carretera..

lloguer d'abrics de pell, traje d'esquiar i botes d'aigua per estar ben preparat per l'ocasio...

tens l'opcio de fer una volteta per la neu assegut en un d'aquests trastos amb rodes, metres un pobre indi empenya...pots pujar a lloms d'un cavall o un bufal...

pots prendre un chai en comunitat...

pots fer-te la fotico al photo point de dissenyito...

o pots donar-te el gustazo de dir que has esquiat a la india. I si senyor! aqui el tenim! l'esquiador de l'any! que s'ha caminat tota la muntanya cap amunt per baixar-la en pocs segons sobre, pero mes felic que ningu!
I un cop el Marc ha esquiat, res millor que passar l'estona flipant amb les vistes. Aqui us les deixo...

Simbla

Seguro que si en el rajastan te pasas un buen rato viendo la tele, aparece en pantalla la version india de anne igartiguru. Una chica remona vistiendo un shari de ultima moda que con voz susurrante dice:
"No esta harto de la calor rajastani? Escapese al frescor de Simbla!
Un lugar donde toda la famlia podra disfrutar de bellos paisajes de montanya en un ambiente de donde gozara de unas vacaciones al completo.

Simbla, en el corazon del Himachal Pradesh, cerca de la cordillera del Himalaya, le permitira disfrutar del alojamiento que se adapte a su bolsillo. Puede usted elegir entre hospedarse en las dos calles superiores, donde se codeara con las mejores tiendas y delicosos restaurantes..


... o si lo prefiere, frecuentar las dos calles inferiores en las que se encontrara en pleno bazar, al mas puro estilo de la region.

Y no se preocupe por las maletas! pues contamos con la experiecnia de los mejores portadores de equipaje, que se encargaran de la molesta tarea de llevar todo el equipaje al hotel.

No lo dude, haga ya las maletas. Simbla, pueblo de vacaciones, le espera"

Chandighar

Hola a tots i a totes!!!!
Primer de tot, moltes gracies per aquesta demostracio apabullant d' amor, sigui de mares, amics sosos , o de la little mermaid!! Molts petons i abracades a tots.
El kapaya esta en pleno auge i nosatres tambe. Abans d'ahir vam marxar de Bikaner amb un sleeper, ja era hora de marxar de la calor del Rajastan. El tren sleeper, no es un pedaso de tren q te cagas. Es tracta d'uns 8 vagons, depen del tren, amb files de 8 lliteres en cada compartiment (el compartiment es efimer, te l'imagines tu) . Aixo si, per 200 rupies q son uns 4 euros et marques un viatge de 14 horillas comodo i de pas abandones el q nosatres denominem carinyosament : el purgatorio. Total, dins el tren vam aprofitar per arreglar les nostres motxilles a cop de fil i agulla.
jo vaig fer una de les meves. Mentre tallava el q hem pensava q era una d'aqestes cintes inecesaries enganchades a les motxiles, em vaig quedar amb la nansa a les mans i amb una cara de gilipollas q te cagas! Els indis del costat flipaven i clar, la ju i el josu no podien parar de riure. Vaig tenir q cosir una mica mes...
El dia seguent vam arribar a Chandighar q es la capital del Punjab. Le Corbusier va rebre l'encarrec d'elaborar un pla urbanistic per tota la ciutat i realment flipes pepinillos. No nomes per l'arquitectura utopica de formigo d'aquest penjat, sino pq en ningun moment t'acabes de creure q encara estas a la India. Avingudes enormes , trafic organitzat , semafors , zones verdes molt grans , papeleres i edificis absolutament calcats tots ubicats en diferents sectors. Per exemple, la estacio de tren estava al sector 9 i el tribunal suprem q era un edifici Le Corbusier de dalt a baix , estava al sector 27. La veritat es q la meva sensacio va ser com estar atrapat a dins de 1984 del Orwell. no tenim gaires fotos perq la veritat esq estavem destrossats i vam pasar una mica, pero algo hay!
Ara estem a Simla a uns 2000 i pico metres i fa una temperatura acollonant. Ja us mantindrem informats..
Vinga doncs, ciauo pescaos.

Bikaner

Encara amb agulletes, vam intentar agafar un bus nocturn que teniem reservat feia 3dies, pero tot va quedar en una intentona, pq un cop a lestacio va resultar no existia. Vale, discuteix amb el tio dels tickets fins que arriba el seu jefe per dir-nos que qui ens ha de tornar la pasta es el de l'hotel. Agafa un altre ricksaw, marxa sense pagar-li quan et diu que no et porta on tu li deies pq el seu cotxe "no pot", camina't mig jaisalmer, arriba a la guesthouse, discuteix una mica i por fin recupera la pasta. Amb les rupies a la butxaca i agullete per tot arreu, busca't un lloc mes decent per dormir. Al mati de cap al ten, 7 horetes quan n'havien de ser 5, en un tren amb totes les finestres obertes en mig del desert (aixo vol dir un desert a dins el tren= no pots respirar)... i por fin bikaner!

Arribem ja de nit, busquem guesthouse, una monisima! bungalows al voltant d'un jardi, dutxa fresca.. oohh, que be! sopem alla mateix, el Marc que va l'abitacio i.. dios! torna amb un escorpi! si si! el andorrano cazador de esorpiones! I clar, entre el bitxo en questio i lescena del crim.. millor cambiem dhabitacio a una ben alta, fora bungalows, fora jardins, visca les habitacions amb mosquiteres!!

Per eguir amb el ritmillo bitxu, avui em anat al temple de les rates. Els hombretones que m'acompanyen s'han rajat i nomes han vist el principi. Aqui una, s'ha jugat una mica mes la salud dels seu peus i m'ho he patejat tot! i que dir? pues que macu macu.. no es que sigui l'adjectiu, que molt bon a olor.. pues tampoc, aixo si, una experiencia irrepetible, no cada dia camine intentant no trepitjar rates, i evidentment una ara esta molt mes familiaritzada amb el comportament de la rata salvaje en su habitat!

Desert del Thar

Ahir al mati poc pensavem com acabariem... tot contents ens despertem a les 6, un chai, i ale! cap als camells! nosaltres tots felicos pujem al jeep i deixem que ens acondicionin per l'ocasio.


Remonos de la muerte al mas puro estilo rajastani, comencem a tirar a pasico lento amb els camells. Anem cada un en un i els dos camelleros comparteixen un quart. Tots van lligats entre ells per unes cordes que els hi passen per un piercing molon que porten al nas.
I tot molt b, pero claro, a les 9 de mati, el sol ja comenca a apretar. Fem una paradeta a visitar un poble, i els meus homes no tenen cap milor idea que regalar les dues uniques petites ampolles de plastic que portem. Vale, en principi no passa res.. pero nomes en principi...

Perque dubto que aquest nen sigui mes felic amb una ampolla de plastic buida, i en canvi nosaltres ens hem passat 2 dies a aigua racionada. I pq? doncs pq els camelleros nomes portaven bidons de 9 litres i pensaven omplir-nos les ampolles! pues ala! a joderse! Que nomes parem cada tres hores? aguanta la sed! que llavors l'aigua esta als 49graus de temperatura ambiente? traga sopa! aixx.. que dura la vida de camellera..

Per sort va arribar l'hora de dinar i el senyor camellero es va currar un dinaret amb arros, verduretes i uns deliciosos chapati (pa daqui) fets al foc de caca seca. I digo yo, pq no deixem estar el pa de llenya i comercialitzem el pa de caca?

Despres de dinar, unes hores de calma mentre baixa el sol, i au! unes horetes mes en camell Aquesta vegada cadascu porta el seu i jo estem efts uns camelleros o sigui que els fem correr a caxos fins arribar a la zona de dunes on anem a dormir.Pq aquest desert no es tot de dunes, mes aviat es una esplanada enorme amb plantes seques i fauna tipu granja (conills, ratetes, cabres, vaques, iguanes i burros).

Un cop a la duna, bebem trenta litros mes daigua calenta racionada (aquesta vegada amb sorreta desertica), no caminem mes de 10 passos que ja estem tirats mirant la posta de sol.

Hem passat la nit mes freda de la india, increible passar fred encara que fos per unes hores. I despres de nou al camell, a passar sed, calor, una mica mes de mal de cul i a disfrutar de la vista.

PELIGROS Y ADVERTENCIAS

Per si de cas a algu se li ocurreix fer un safari en camell aviat, vui aprofitar per informar sobre una serie de coses que amb l'experiencia vas tenint en compte:

1. intenta que el teu camell estigui sempre al davant els altres per evitar menjar-te la quantitat de pets pudents que deixen anar aquests animals

2. per mes be que tho passis fent correr el camel, pensa que les consequencies son tremendas. Molt, pero que molt de mal de cuixa i cul

2.B Si vols correr com a minim porta't de casa uns coxins dels wais, pues els seient de camell no serveixen per res mes que per fer mal

4. NO REGALIS AMPOLLES DE PLASTIC!

Jaisalmer

(perdon por el subrayado, no se que he tocado.. nyec..)
En primera instancia he de dir que un cop a les ciutats del rajastan flipes amb les coloraines, els horitzons i els personatjes estrafalaris q et vas creuant a mesura q vas abancant pel desert. Sembla un cuadro del Dali, es mes, en Salvador es de Pushkar. Eso si, todo hay q decirlo, la madre q pario las carreteras del Rajastan i alrededores!Tots tres (amb el Josu) estavem acostumats al transporte asiatico i tot el seu folclore, pero a tot aixo li sumes els 48 graus de calor a l'ombra i apretao en una silla disenada probablemente por un Liliputiense (Liliput:petita poblacio del Rajastan) i ja ho tens.En segon lloc he de dir q el q mes m'agradat encara q tingues l'estomag regirat, ha sigut jodhpur. Pero Jaisalmer tambe es molt maco. Estem dormint en una ciutat q esta en mig d'un fort construit al 1100 i pico! es al.lucinant les histories q es montaven el rajputas durant el medievo, i totes aquestes fortificacions de conte en ciutats aparentment tant allunyades de tot!Dema marxem ben aviat al mati a fer una volta de dos dies en camell si no morim insolats, d'aqui uns quants dies ja tindreu les fotos de la Ju d' Aravia i los dos proscritos.

Jodhpur

Blau, blau es tot el que jo porto, blau blau blau es tot el que jo tinc.. si? us sona la canconeta? pues Jopdhpur es blau per tot arreu, brutal! fa anys els brahmans (els de la casta mes alta) van comencar a pintar les seves cases pq es reconeguessin, pero poc a poc tothom va anar fent el mateix. El resultat es una cuitat de blaus electrics que resalten enmig d'un paisatje desertic, i al vell mig, un fort enooorme.
Vam arribar a la primera guest house que ens va semblar i va ser una triumfada, en plena zona antiga, al costat del fort, un lloc precios amb una terrasseta perfecte on amagar-te de 11 a 16, que no veas com pica el sol! i a la nit la terrasseta de dalt de tot des d'on veus la cuitat de nit a la fresqueta. Pq aqui al Rajastan, la vida comenca a les 7 del mati i tens fins les 10-11 per acabar de fer la volteta, llavors, t'amagues del sol, on puguis, i a la que baixa cap a les 16.30 tots de nou a fer voltetes!

Pushkar

Mes endins del Rajastan, arribem a Pushkar, la calor apreta una mica mes pero ens trobem de nou amb el hombreton del norte! agur Josu! 1-2-3 aqui estamos otra vez!


El primer dia, encara animadillus, vam pujar a dalt d'una muntanyeta, des d'on veus tot el poble i el brahman que intenta fer-te la puja. Aqui per aixo molt mes decarat, el tio al veure que no teniem cap intencio de pagar per la benediccio ens va dir que de patitas a la calle, que de templo na de na i que millor miressim la posta de sol! no veas! o sigui que li vam fer cas, i va valer molt mes la pena que el topillu roju i la pulserita a 200 rupias

Phuskar es una ciutat petita, un lloc de pelegrinaje, amb molts e temples i botiguetes per turistes, pero per alguna rao, va acabar sent el nostre hospital. El Josu i jo de caguetes de les tovetes i el Marc va passar primer per un extrany costipat que es va acabar convertint en una mena de cagueta dinsolacio.Per sort tots recuperats vam aprofitar les ultimes estons per treure de lo bueno lo mejor, zumitos, foticos, i vestidos pa la ninya!