de Pokara a Darjeeling

Shaka Laka Boom! des de Nepal com amor, per el David, el Bjorn i el Marc Vilanova.

No fa masses dies que no actualitzem el blog pero han passat mil coses... pero nem poquet a poquet.. primer les foticos que no vam poder pujar de Pokara

De Pokara vam agafar un bus de 7h fins a Chitwan National Park, un lloc en plena natura, on tot el que un no s'espera pot passar. Pots estar tranquilament prenent un te veient la posta de sol quan comences a sentir uns crits que et semblen un gat ofegant-se fins t'adones que son els ultims crits d'una granoteta que esta sent el sopar d'un peazo serp. O pots estar esperant que et serveixin el sopar quan un dels guies del hotel t'explica que a vegades per davant d'aquella taula passa un lleopard, oh yeah! O molt millor! pots anarte'n en plan Felix Rdz de la Fuente a fer un safari a peu per la selva i tenir la mala sort que nomes caminar 10 passes els guies et fan parar, i tu, camara en mano, dius "q passa? un rino al qui fer fotos?" i els guies que no ho veuen clar, ens fan estar quiets mentre un s'adelanta i l'altre puja a un arbre per tenir una millor visio. De cop un peazo elefant salvatje s'aixeca i els guies comencen a dir "run! run! quiet quiet! run run! very dangerous!". I ja ens teniu al Marc i a mi corrent al mig de la selva mentre un elefant cabrejat ens persegeix. I els guies no tenien molta pinta de voler enfrontar-s'hi amb els garrotets de caga tio que portaven. Madre mia! i jo que volia veure rinos... des d'aquell moment van ser 2h de safari esperant unicament no trobar cap altre bitxo i sortir d'alla vius.

Pero la natura tb te elefantets macus, i mira tu, va resultar que en el centre d'elefants bebes acabava de neixer un, aquest bitxo de la foto nomes te una setmana. Una monada, es increible veure un elefant d'aquest tamany, que ja pesa 90 kilos i que no camina be!

Despres de tot, agafem una canoa per tornar a la part del riu on vivim, i cuidadin! pq per el riu on tota aquesta gent camina i pesca tranquilament no nomes hi ha peixos i serps, tb hi ha cocodrils!

I entre tanta bestia un decideix fer-lo na mica, o sigui que ens vam pujar a uns elefants i ens vam banyar amb ells. Superdivertit! i lo que jo no savia, son tous! si si! sempre imaginava que serien super durs i no, tenen xixillas!



Superada la nostra faceta aventurera vam comencar amb el viatje cap a la frontera. Des del parc vam agafar un autobus de 6h mes fins a Janakpur. Una cuitat de pelegrinatge hindu, superautentica, tant que no hi a guiris, encara que ells diuen que si que nhi ha pq tenen els de les nacions unides voltant per alla. A Janakpur cal destacar dues coses, els temples i els mosquits! no veas! peazo colonia de mosquits afincada al pueblo!

Ben carregadets de picades, vam agafar un suposat bus que en 5h ens deixava a la frontera amb India, pero.. les coses mai son el que semblen..

Despres de 5h en un bus, ens deixen al mig del carrer i ens diuen que agafem el seguent bus. OK. Agafem el seguent, amb la sort que el sostre es de la meva alcada o sigui que el Marc es passa dues horetes ajupit abracant al sithar. Llavors es posa a ploure i el bus para de nou, i ens fan canviar a tot el bus de nou de bus, un parell d'hores mes ( i jo diria que ja en portem moltes mes que 5h) i de cop una manifestacio al mig de la carretera que comencen a tirar pedres al bus. Ole!Ens expliquen que nomes queden 17km fins la frontera pero que la carretera esta tallada. Ah clar, encara no havia comentat que nomes ens quedaven uns 9euros, un detall mes important del que sembla..Dos locals que m conegut al bus ens diuen que es un lloc molt perillos i ens conviden al hotel de la seva germana. OK, Anem alla, i no es un hotel sino un restaurant. I on dormim? despres de mes duna hora sentint-los parlar de nosaltres en nepali ens porten a un altre hotel on por fin soprem i passem la nit. Merci.

Aquest mati m tingut sort i ens m despertat abans que els de les manis, o sigui que m agafat un bus, pero com que ja no quedava lloc ens ha tocat seure al sostre entre sacs de patates amb cebes i bicis.

Una estoneta despres, m arribat a Kakarvita, sello pa qui. Caminem el que la lonely planet deia que eren 100metres pero en realitat es 1.5km (suposo que si vas en cotxe les distancies semblen mes curtes). Ens posen el sello de la India, i Namaste India again!

I com que no en teniem prou, m agafat un bus mes i un jeep de 3 horetes, pero por fin estem a Darjeeling!!! Ara anem a caure morts un rato i una dutxa calenta por fin. Ah no! que nomes hi ha aigua calenta de 6.30 a 7.30.