miércoles, 28 de mayo de 2008

Dargeeling - Kolkata - Bangkok

Dargeeling es una petita cuitat a dalt de la muntanya rodejada de camps de te i poca cosa a fer, passejades cap a munt i cap a ball veient com recullen el te de temporada, i como no, prendre mes i mes te.



Entre pujades i baixades, i abans de dinar al restaurant de luji on vam decidir deixar-nos les ultimes rupies, res millor que fer l'aperitiu a un autentic restaurant de momos a 0.05euros (i de passada aprendre una mica com es fan).



Pero la India ja s'ha acabat i ens vam despedir fent una ultima passejada per Kolkata, on la calor apreta molt mes que fa dos mesos.

Hem de torna-hi, es massa gran i ens falta fer el sud i varis llocs que s'han quedat penjats pel mapa. Tornarem al regateo, a les olors, a esgotar-nos recorrent grans distancies, al paneer butter masala, als saris i als turbans. Ara Bangkok.

viernes, 23 de mayo de 2008

Manual de supervivencia

Ja fa masses dies, no pot ser q en aquestes altures ningu del dos hagi fet una llista de la musica q ens ha acompanyat durant les interminables hores de local bus. I jo q se, mola fer llistes de top tens .Ala aqui la teneis:
1- the national. Els vam descubrir amagats al Ipod en el Laos profundo, molt bons.
2-why?. Q bons q son, ara toquen al primavera sound, q lo sepais.
3- Yo la tengo. Como no.
4- M.ward. cada cop q hem conecto al ordinador l escolto perq no tinc cap discu seu. Es bonissim.
5- Animal collective
6-Beatles. white album 1 i 2 , revolver i sg pepper. Si si, me gustan mucho!
7-un discazo de un sello mitic de soul q es diu Chess
8-Interpol i belle and sebastian per igual.
9-CAN. q bons q son tambe.
10-MOI AUSSI!!!!!!!!
I dedpres pues les aportacions latin house i merengeta a manos de dj greco en Bangkok i el grandissim Josh Rouse a manos de dj kun Riam.
I tambe la omnipresent musica folklore i Bollibudiense de la India y ya esta.
La proxima llista a cargo de la Ju!

jueves, 22 de mayo de 2008

de Pokara a Darjeeling

Shaka Laka Boom! des de Nepal com amor, per el David, el Bjorn i el Marc Vilanova.

No fa masses dies que no actualitzem el blog pero han passat mil coses... pero nem poquet a poquet.. primer les foticos que no vam poder pujar de Pokara



De Pokara vam agafar un bus de 7h fins a Chitwan National Park, un lloc en plena natura, on tot el que un no s'espera pot passar. Pots estar tranquilament prenent un te veient la posta de sol quan comences a sentir uns crits que et semblen un gat ofegant-se fins t'adones que son els ultims crits d'una granoteta que esta sent el sopar d'un peazo serp. O pots estar esperant que et serveixin el sopar quan un dels guies del hotel t'explica que a vegades per davant d'aquella taula passa un lleopard, oh yeah! O molt millor! pots anarte'n en plan Felix Rdz de la Fuente a fer un safari a peu per la selva i tenir la mala sort que nomes caminar 10 passes els guies et fan parar, i tu, camara en mano, dius "q passa? un rino al qui fer fotos?" i els guies que no ho veuen clar, ens fan estar quiets mentre un s'adelanta i l'altre puja a un arbre per tenir una millor visio. De cop un peazo elefant salvatje s'aixeca i els guies comencen a dir "run! run! quiet quiet! run run! very dangerous!". I ja ens teniu al Marc i a mi corrent al mig de la selva mentre un elefant cabrejat ens persegeix. I els guies no tenien molta pinta de voler enfrontar-s'hi amb els garrotets de caga tio que portaven. Madre mia! i jo que volia veure rinos... des d'aquell moment van ser 2h de safari esperant unicament no trobar cap altre bitxo i sortir d'alla vius.
Pero la natura tb te elefantets macus, i mira tu, va resultar que en el centre d'elefants bebes acabava de neixer un, aquest bitxo de la foto nomes te una setmana. Una monada, es increible veure un elefant d'aquest tamany, que ja pesa 90 kilos i que no camina be!
Despres de tot, agafem una canoa per tornar a la part del riu on vivim, i cuidadin! pq per el riu on tota aquesta gent camina i pesca tranquilament no nomes hi ha peixos i serps, tb hi ha cocodrils!





I entre tanta bestia un decideix fer-lo na mica, o sigui que ens vam pujar a uns elefants i ens vam banyar amb ells. Superdivertit! i lo que jo no savia, son tous! si si! sempre imaginava que serien super durs i no, tenen xixillas!



Superada la nostra faceta aventurera vam comencar amb el viatje cap a la frontera. Des del parc vam agafar un autobus de 6h mes fins a Janakpur. Una cuitat de pelegrinatge hindu, superautentica, tant que no hi a guiris, encara que ells diuen que si que nhi ha pq tenen els de les nacions unides voltant per alla. A Janakpur cal destacar dues coses, els temples i els mosquits! no veas! peazo colonia de mosquits afincada al pueblo!

Ben carregadets de picades, vam agafar un suposat bus que en 5h ens deixava a la frontera amb India, pero.. les coses mai son el que semblen..

Despres de 5h en un bus, ens deixen al mig del carrer i ens diuen que agafem el seguent bus. OK. Agafem el seguent, amb la sort que el sostre es de la meva alcada o sigui que el Marc es passa dues horetes ajupit abracant al sithar. Llavors es posa a ploure i el bus para de nou, i ens fan canviar a tot el bus de nou de bus, un parell d'hores mes ( i jo diria que ja en portem moltes mes que 5h) i de cop una manifestacio al mig de la carretera que comencen a tirar pedres al bus. Ole!Ens expliquen que nomes queden 17km fins la frontera pero que la carretera esta tallada. Ah clar, encara no havia comentat que nomes ens quedaven uns 9euros, un detall mes important del que sembla..Dos locals que m conegut al bus ens diuen que es un lloc molt perillos i ens conviden al hotel de la seva germana. OK, Anem alla, i no es un hotel sino un restaurant. I on dormim? despres de mes duna hora sentint-los parlar de nosaltres en nepali ens porten a un altre hotel on por fin soprem i passem la nit. Merci.

Aquest mati m tingut sort i ens m despertat abans que els de les manis, o sigui que m agafat un bus, pero com que ja no quedava lloc ens ha tocat seure al sostre entre sacs de patates amb cebes i bicis.

Una estoneta despres, m arribat a Kakarvita, sello pa qui. Caminem el que la lonely planet deia que eren 100metres pero en realitat es 1.5km (suposo que si vas en cotxe les distancies semblen mes curtes). Ens posen el sello de la India, i Namaste India again!

I com que no en teniem prou, m agafat un bus mes i un jeep de 3 horetes, pero por fin estem a Darjeeling!!! Ara anem a caure morts un rato i una dutxa calenta por fin. Ah no! que nomes hi ha aigua calenta de 6.30 a 7.30.

sábado, 17 de mayo de 2008

Pokara

Por estos mundos de dios, Budha, Bishnu y mil mas diuen allo de "no news = good news",doncs es elque toca aplicar, mentres estem pel Nepal! Ho sento molt pero les conexions son lo pitjor d'aquest pais i no podem penjar fotos. Eso si,us explico una mica que m fet fins ara..
Despres de Kathmandu, vam agafar un bus de 7 h cap aPokara, precios. Hem estat en una guest house ales afores del centre, davant del llag. S'estava molt tranquil i poc a fer si no tens temps per anar de trekking, passejadetes pel poble, pujadeta a la muntanya a veure una pagoda, german bakery, menjar nepali, brisa nocturna, bufals, yaks i vaques pel carrer, paradetes d sucsrecen fets per tot arreu..i entre tanta calma ens m fet els guiris de veritat. Vam llogar una barqueta i ens va costar una bona estona fer que els nostres rems es moguesssin cap a la mateixa direccio,pero un cop supera tel tema, ens vam creuarel llac com uns campeones adelantant als lugarenyos, eso si,avanc de dominarel temilla del rem el tiu q ens va llogarla varca es partia desde a dalt ,segurament pensant: "otro par de pardillos blanquitos,otro dia sin tenerq pillar el remo". Vam visitaruna cascada que es diu Devis Fall,te aquest nom pq un noi va caure a dins mentre la irava. Buenu,pues si planejes un futur viatge a Pokara,no la vagis a veure,no mola gens, millor quedat miurant ls ocellets del llac que son mol mes autentics!
Des dela teulada del hotel veiem l'Anapurna senser,i menys mal! pq just el dia que vamquedar amb un taxi a les 5 del mati per anar poble del costat on hi ha les millors vistes el cel estava supertapat!pero tb m fet unes fotosmolt xules dela tempestaacostant-se entre lesmutanyes.

Avui m arribat al Chitwan nacional park,encara no m entrata a la selva,hi anem dema,pero ara venim de veure uns elefantets petits, un que nomes tenia una setmana i amb prou feina caminava! una passada..

lunes, 12 de mayo de 2008

Nepal - Kathmandu

Ja fa 4 dies que estem al Nepal... despres de tota una experiencia al agafar un avio on et regalen cerveses i et donen de menjar gratis! la India ens ha fet valorar com a nens els estupendus serveis de les linies asiatiques low cost.
El dia que vam arribar es va posar a ploure un monton per la tarda, ens vam frustrar una mica pq ara comencara la temporada de pluges i pensavem que ja estava aqui. Pero per sort no! nomes cauen unes gotetes refrescants cada tarda, molt poquet, i podem fer excursionetes de lo mes autentiques cada mati pels voltants, aprofitant les tardes per estar passejant una mes per Kathmandu.
Nepal sembla un upgrade de la India. Tot s'hi sembla es diferent: els carrers estan molt nets, la gent segueix escupint pero menys, hi ha una miqueta de deixalles pero mooolt poc, la gent es pesada pq li comprs pero no tant, regatejar es el mateix pero amb somriures, temples per tot arreu amb animals de tota mena, i cambiem les chapati per momos (que encara que son tibetants estan per tot arreu) ... tot se sembla bastant la veritat, pero es molt mes tranquil i sobretot fa mooolta menys calor.
Com que conectarse es una mica dificil, avi penjo varis dies i potser triguem una mica a pujar mes foticos... sorry...

















jueves, 8 de mayo de 2008

Agur Josu!

Ayer por la manyana llegamos a Delhi. Al despertar en el bus nocturno, ya era una realidad, dos otra vez! Nos dejamos al hombreton del norte en el norte, rodeado de comida de la buena, el mejor tiempo de a India y con el nuevo ejemplar basco del grupo.
Queriamos mandar un beso escrito a Josu y decirte que nos veras en Zarauz! Con menos mochilas, mas xuleones, pescadito, tapillas, zuritos y cerveza de verdad! Ha sido genial este mes juntos! mandanos foticos de lo que nos hemos pedido, por aqui no te pierdes nada. Yo de bazar en bazar y Marc intentando mandar el sithar! (que ya me lo veo durmiendo a mi lado otra vez).
A disfrutar! Muas!

au

domingo, 4 de mayo de 2008

Bhagsu

De McLeond a Bhagsu s'arriba fent una caminadeta de 2 km creuant una muntanya. Ahir vam decidir que ens mudavem a aquest poblet, que es molt mes tranquil i ens agrada mes. Aqui pots banyar-te en aigua gelada que cau del Himalaya i l'ambient tibetano es practicament el mateix.

Ja ens queden pocs dies per India, el 9 agafem l'avio cap a Nepal, fins llavors passarem els dies ens aquests poblets de poca feina i farem una rapida parada de 2 dies a Delhi, on segur que despres de tanta calma ens supera la multitud!






sábado, 3 de mayo de 2008

Mc Leond Ganj

La felicidad es pasarse 4 dies sin hacer nada entre montanyas preciosas y la mejor comida del norte. Uno recupera esos kilillos perdidos, elimina ojeras y se ducha con agua caliente otra vez.

Por pena nuestra habia que mover los culos pues nos estabamos apalancando descaradamente.

Asi pues, despues de un consenso general decidimos coger el bus nocturno hacia Dramsala, llegariamos a las 6 de la manyana sabiendo que una vez alli teniamos que coger un taxi para 10km. Bueno.. como siempre, la teorica no se acercaba a la realidad: El bus que salio a las 6 de la tarde, conducido por un tio que por la cara que tiene como minimo hace una semana que no duerme. Uno se encierra en su supercama de autobus con la suerte de que alguien ha vomitado en ella, pero nada, total, solo son 10 horas de viaje... Cuando por fin los trotes nos han permitido dormir algo, Josu nos despierta diciendo que ya hemos llegado. Pero como? si son las 3 de la manana? Q hacemos ahora?

Pues ala, a esperar, ponte a regatear con la leganya pegada con un ninyo de unos 17 anyos que es el unico taxista que hay en la zona. Por fin nos llevan, pero a las 3.40, en India, la gente duerme, por extranyo que parezca tienen esta curiosa costumbre, y claro, esta todo cerrado.
Con lo que nos hemos tirado hasta las 5.30 que han habierto este garito sentados en un banco viendo el y tomando chai calentito.


Ahora, 9 horas mas tarde, tenemos guesthouse y hemos recuperado alguna hora de suenyo... habra que ver el pueblo que ducen que esta por aqui el Dalai Lama.