Chandighar

Hola a tots i a totes!!!!
Primer de tot, moltes gracies per aquesta demostracio apabullant d' amor, sigui de mares, amics sosos , o de la little mermaid!! Molts petons i abracades a tots.
El kapaya esta en pleno auge i nosatres tambe. Abans d'ahir vam marxar de Bikaner amb un sleeper, ja era hora de marxar de la calor del Rajastan. El tren sleeper, no es un pedaso de tren q te cagas. Es tracta d'uns 8 vagons, depen del tren, amb files de 8 lliteres en cada compartiment (el compartiment es efimer, te l'imagines tu) . Aixo si, per 200 rupies q son uns 4 euros et marques un viatge de 14 horillas comodo i de pas abandones el q nosatres denominem carinyosament : el purgatorio. Total, dins el tren vam aprofitar per arreglar les nostres motxilles a cop de fil i agulla.
jo vaig fer una de les meves. Mentre tallava el q hem pensava q era una d'aqestes cintes inecesaries enganchades a les motxiles, em vaig quedar amb la nansa a les mans i amb una cara de gilipollas q te cagas! Els indis del costat flipaven i clar, la ju i el josu no podien parar de riure. Vaig tenir q cosir una mica mes...
El dia seguent vam arribar a Chandighar q es la capital del Punjab. Le Corbusier va rebre l'encarrec d'elaborar un pla urbanistic per tota la ciutat i realment flipes pepinillos. No nomes per l'arquitectura utopica de formigo d'aquest penjat, sino pq en ningun moment t'acabes de creure q encara estas a la India. Avingudes enormes , trafic organitzat , semafors , zones verdes molt grans , papeleres i edificis absolutament calcats tots ubicats en diferents sectors. Per exemple, la estacio de tren estava al sector 9 i el tribunal suprem q era un edifici Le Corbusier de dalt a baix , estava al sector 27. La veritat es q la meva sensacio va ser com estar atrapat a dins de 1984 del Orwell. no tenim gaires fotos perq la veritat esq estavem destrossats i vam pasar una mica, pero algo hay!
Ara estem a Simla a uns 2000 i pico metres i fa una temperatura acollonant. Ja us mantindrem informats..
Vinga doncs, ciauo pescaos.