viernes, 27 de junio de 2008

Indonesia s'acaba

osties! s'acaba.

fa un mes que voltem per indonesia, de la mega volta per l'arxipelag que teniem plantejada tot ha quedat entre java, bali, lombok i gili. Ha valgut molt la pena. Ha sigut un viatje de vacances, les vacances merescudes despres de tanto trote. Pq si si, un acaba agotao de no tenir on dormir, de menjar on no sap si esta bo, de carregar la maleta, de dutxes d'aigua freda, de contar en euros tot el que pagues en altres monedes i sobretot, de no tenir calcetes netes!

El resum dels utilms dies es:

- surfejar a gili i a bali (jo trencant alguna que altre cosa, no pas per culpa meva. I el Marc que s'ha deixat un tros de peu)

- fer snorkel a les illes gili air i meno, nadar entre tortugues marines i acariciar-les sota laigua, coralls, peixos de colors i una lagosta, vivita i coleando!

- passar hores i hores a la platja

- coktails varis, sucs tremendos i begudes locals jugant a poker

- compres, menjar indonesi i tot sempre acompanyat amb les notilles de la guitarra del Marc de fons (que si, toca molt be, pero una acaba fins el monyo i m'he comprat un instrument indonesi molt mes penetrant per compensar)

I na mona! que sembla que ahir agafava l'avio cap a bkk pero es d'aqui 4 dies que agrafo cap a barcelona. Una sensacio extranya, per una banda tinc aquella il.lusio de quan vas a obrir un mega regal quan ets peque, me'n moro de ganes d'arribar a casa. Pero per l'altre anyoranca de que aixo s'acabi, a saber si es pot repetir i quan... ha sigut brutal del principi al final, crec que ho repetirem.

PD: prometo penjar foticos d'indonesia abans de marxar de bkk. muuas!

2 comentarios:

maribel dijo...

S'acaba, però en 6 mesos heu vist tantes coses extraordinaries,gent diferent,olors,paisatges,menjars,cultura.....realment ha passat volant,t'enyorem molt, però hem estat feliços de veureus disfrutar tant de tot i ho hem visqut en vosaltres en tot moment,t'esperem amb el braços oberts i la nevera plena!Marc,disfruta de la fami aquests dies i aviat ho celebrarem tots junts, molts petons a la Nuria i gràcies per tot.Fins la propera.

Albalvcor dijo...

Es la 1º vez que me arrepiento de no entender lo que hay puesto en un blog, aunque las fotos son preciosas y envidio a quién las hizo.

Un saludo desde Coruña... y desde 20m.