Pilates al autobus

Buenu!ja hi tornem..
despres d'uns dies a bangkok, el holograma pasajero,tornem a les andadas!
si si...
bangkok es collonut amb molts aspectes!

1-despres d'un mes i mig, menjant coses de les que no s'intueix la procedencia, o al contrari,la procedencia esta clarissima perque uns minuts abans de tenirho sobre taula corria felic sense preocupacio alguna. S'agraeix moltissim q els nostres compatriotes residents a bangkok flipin tant com nosatres a l'hora de menjar truita de patates!!

2-una de les coses q mes m'extranya en aquest viatge,es q pels q no em coneixin, a mi mencanta dormir i molt. Doncs paradojicament, durant aquests ultims dies del viatge a les 7 estava mes despert que el gall omnipresent q ens ha acompanyat cada mati!
tornar a bankok ha significat tornar a un dels meus abits mes preuats..Dormir mogollon!

3-avui he estat present a un casting de models de phuket memaids...la ju no ha tingut tanta sort perq nomes eren dones...ole!

4-i como no tornar a veure els meus pares i a la miriam es sempre collonut!

pero bueno ..el oasis se desvanece i com deia abans,pilates en bus!

fins la proxima crec q al sud de tailandia.otro oasis donde los haya

Champasak

Don Det

Despres de passar un dia per Vientianne (q no ens va agradar gaire) vam decidir que ens merexiem unes vacances solejades al sud de Laos! oh yeah!
Total nomes cal un tuktuk de 15 minuts, un bus nocturn de 10 hores, un altre tuktuk de 30 minuts, un sahawaret (com sescrigui) de 3 hores, una barca de 20 minuts i ja hi ets! ole ole oleee!! por fin bikini!! por fin solete, i patjeta, encara que sigui de riu, hamaca, laobeer, salta desde dalt dun restaurant per caure al aigua, excursions en bici, cascades enormes en plena dry season, dofins salvatges, fresh spring rolls, cogote cremadet del sol, n bufalo daigua que pren el sol al teu costat mentre un altre es banya, full moon party, siesta, relax i mil banyitos, pq en aquesta mini illa tot menys estres!












novedad novedosa!!!!! ara tb videos!!!! oooohhh!!!!
(es veuen una mica com el culete pero millor que res)

Pak lay - elefant festival

Ens vam despertar per anar cap ala capital de Laos, pero al tuk tuk vam cohincidir amb dues noies que anaven cap a lAsian Elefant Festival. Un festival del que el Marc intentava distreure la meva atencio feia dies. Pero claaaro, pobret no va tenir mes remei i.. ala! cap a Pak lay!
El poblet estava a rebentar de gent, pero per sort una familia que tenia un restaurant, ens va deixar quedar a casa seva. Van improvitzar una habitacio amb llencols com a parets, matalas al terra, mosquitera i peixos a la bassa de laigua de la dutxa!! pero te els seus avantatges
El festival tenia mes de 70 elefants que de bon mati creuaven tot el poble en una mena de processor, entre caca i platan, una fotico. Despres de la processor van fer una demo de quines coses fan per ajudar als laosianos a la seva feina i tb com els cacen, pobrets. Mes tard els monjos els van beneir i au!, cap a la selva que falten elefants!

Muang Ngoi Neua

Cap al nord una mica mes i arribem al ultim poble del mon! a dalt de la montanya, fa molt de fred, 10 graus, i nosaltres amb tirants. El paisatge es alucinant! montanyes altissimes que pujen recetes i es perden en els nubols, galls i anecs corrents i barallant-se pel carrer, focs al carrer principal, tothom es pela de fred, la carnissera fent butifarres asseguda al terra, un altre samarreta que em pelo de fred, un milo calent, una excursioneta saltant entre les pedres del riu per passar a laltre banda, un te calent, una samarreta mes, una sopa, un senyor que sha tallat el dit al mig del cami cap a les coves, peu al fang, cama a laigua, per entrar en calor el dr Joy ens convida a whisky laolao "eat, drink laolao, warm, strooong", un altre milo, cantem amb la familia del dr joy, una volteta mes pel poble. Son les 6 de la tarda, sen va el sol, no hi ha llum, nomes espelmes, no hi ha aigua calenta ni dutxa. Tampoc tens mes roba dabric. Una passejadeta cap a la montanya, un altre soparet amb el David i la Mari, al costat dun gat i una gallina ens escalfem amb la Nahn i la Penny, mes lao lao amb poison dsnake! bombes escampades, una senyora quw ha nascut a la cova, 50persones treballant alhora fent un cami mes ample, un gall que canta desde les 4 del mati, 2, 3, 800galls cantant alhora. Un altre te calent. Un lloc genial, perdut en el nores.







pero tot scaba encara que sempre pot passar algo mes... pujem a la barca que ens ha de portar al seguent poble per agafar el bus i hi ha aigua als peus, que raro. Arranca, 10 minuts i para, que raro, treuen aigua, el motor no arranca, no arranca, arranca i marxem, 10 minuts mes i no arranca, no arranca, arranca i torna a parar, el mateix, cada cop mes aigua. Arranca i torna a parar, estem una estona parats i no sencen el motor. De cop el conductor crida "sorry sorry out out out!!!" i la barca que es comenca a enfonsar a tota ostia! caos, la gent corrent dins el barco ajupits pq no hi cabem, caos! la barca es torca sembla que volca, la pobre Mari cau al aigua, "out out out", 10 graus, molt fred, un frances que no salta per no mullarse i la resta atrapats a dintre la barca, "out out out", cada cop mes aigua, ens mullem els peus, les motxilles les motxilles! dios quin fred! tots a terra!
hem sobreviscut a un naugragi al rui nam ou!!!!!

Luamp prabang

Buenas! ja fa una setmaneta que estem per Laos, i pel poc que fa ens ha passat una mica de tot... des de Chiang Khong (tailandia), vam passar la frontera cap a Laos amb una barqueta de lo mas molona. Despres de passar unes hores fent papeleos per aconseguir els visats ens vam pujar a un tuktuk que ens va portar cap a la barca amb la que viatjariem 2 dies pel riu Mekong fins arribar a Luamp Prang.
La patera de la foto es la barca que es hi va portar, lo bo es que estavem flipant tots una mica fins que el segon dia vam agafar el 2 barco... no veas, era la meitat de gran que aquest per la mateixa gent, imagina... pero el riu te molt bones vistes i sempre pots aprofitant per llegir, xerrar amb la gent i tocar la guitarra.






Pero les 20 hores en barca i el mal de cul van valdre molt la pena. Luamp Prabang, es una cuitat maquissima, patrimoni de la humanitat. La cuitat esta plena de casetes colonials franceses que es barregen entre mercats, temples i tuktuks a la vora del riu.



I lo milor es anar a visitar els voltatnts, al.lucinant el que ens vam trobar sense saber gaire be on anavem! cascades daigues turqueses on thi pots banyar, passeges una mica i et trobes ossos i un tigre que han siguts rescatats del mercat ilegal, floretes, moltes papallones, i un altre bany saltant des dun arbre... brutal!

Chiang Mai

Chiang Mai es cuitat, i ho notes molt al venir pai. La gent es molt diferent i hi ha uns guiris que es fan notar molt mes.
La primera nit vam trobar el mercat noctur a tuttiplen! molt wai, amb milons de paradetes i una zona amb menjar al aire lliure molt ben montada. Pero ja no ho em trobat mes, sembla que aqui van canviant els puestos cada dia i no sabem ben be com va, ahir vam menjar al pati dun tenple, amb a seva musiquilla budhista, de lo mes autentic. Alla vam coneixer als dos nens que ens volien vendre mango amb stikki rice, gracies a ells el nostre tailandes a millorat molt! (si siii...)
Us deixo les fotos del doi suthep, el temple mes important de chiang mai, a dalt de tot de la muntanya, i jo marxo a buscar el marc a veure si ja el tenim preparadet i marxem cap a Chiang Kong.
Avui ens espera un altre dia de cul pla en un bus pq dema volem creuar la frontera i anar a Laos.
O sigui que si hi ha bona conexio, les noves fotos seran de... Laos! ole ole!!

Mae Hong Son

Mae Hong Son es un poble que esta a unes 1500 curves per muntanya des de chiang mai - si a mes de les curves plou tot el cami - si arribes al poble a punt de vomitar - si tens les cames massa llargues pq puguis estar assegut al bus 6 hores - si el conductor es un suicida que es descollona fent adelantaments de lo mes xungo
- si arribes massa tard per poder menjar res excepte platans
- si llogues un cotxe que no saguanta els pets
mes val q et moli el pueblo!
i que sha de fer alla? pues fer excursionetes amb el supercotxo muntanya a munt i aball, per uns camins de lo mes poc recomenables, per arribar a Karen Longneck Hilltribe. Qui diria que el Marc resultaria ser un as del 4x4!
Tota la vida que m feien curiositat aquestes dones, i un cop les vaig veure pues no m van agradar gens, era com estar en un poble on nomes et volia vendre coses mentre el cap sels hi aguantava per un munt de collarets.
Per sort, vam pillar lhora en la que els nens sortien del cole i va ser genial! tot ple de nens corrent amb pantalons de xandall, xancles, barrets tradicionals, motxilla, miol collarets dorats i unes dilatacions que no veas! molt wais, aqui us deixo unes foticos de lo millor del poble! muuuas!

pai

Pai es poblet de muntanya, molt petito pero un daquells llocs autentics que et deixen amb ganes de quedarthi. El poble no son mes que vuit carrers tots plens bars amb musica en directe i tendes amb mogudes artistiques, ja sigui artesania, fotos... lambient es bonissim i el millor que pots fer es agafar una moto per veure els voltants, creuar el riu i pujar una mica mes per la muntanya. Pero aquesta vegada la nostre excursio en moto va acabar una mica apuradilla... vam punxar una roda!!! ja ens veus al mig de la muntanya explicant a una pobre tai si tenia una manxa per fer un apanyillo per arribar al poble! pero na, gracies a ella i als quilos que m perdut ultimament, prueba superada!!!!








la gasolinera que ens va salvar el cul