viernes, 15 de febrero de 2008

Muang Ngoi Neua

Cap al nord una mica mes i arribem al ultim poble del mon! a dalt de la montanya, fa molt de fred, 10 graus, i nosaltres amb tirants. El paisatge es alucinant! montanyes altissimes que pujen recetes i es perden en els nubols, galls i anecs corrents i barallant-se pel carrer, focs al carrer principal, tothom es pela de fred, la carnissera fent butifarres asseguda al terra, un altre samarreta que em pelo de fred, un milo calent, una excursioneta saltant entre les pedres del riu per passar a laltre banda, un te calent, una samarreta mes, una sopa, un senyor que sha tallat el dit al mig del cami cap a les coves, peu al fang, cama a laigua, per entrar en calor el dr Joy ens convida a whisky laolao "eat, drink laolao, warm, strooong", un altre milo, cantem amb la familia del dr joy, una volteta mes pel poble. Son les 6 de la tarda, sen va el sol, no hi ha llum, nomes espelmes, no hi ha aigua calenta ni dutxa. Tampoc tens mes roba dabric. Una passejadeta cap a la montanya, un altre soparet amb el David i la Mari, al costat dun gat i una gallina ens escalfem amb la Nahn i la Penny, mes lao lao amb poison dsnake! bombes escampades, una senyora quw ha nascut a la cova, 50persones treballant alhora fent un cami mes ample, un gall que canta desde les 4 del mati, 2, 3, 800galls cantant alhora. Un altre te calent. Un lloc genial, perdut en el nores.







pero tot scaba encara que sempre pot passar algo mes... pujem a la barca que ens ha de portar al seguent poble per agafar el bus i hi ha aigua als peus, que raro. Arranca, 10 minuts i para, que raro, treuen aigua, el motor no arranca, no arranca, arranca i marxem, 10 minuts mes i no arranca, no arranca, arranca i torna a parar, el mateix, cada cop mes aigua. Arranca i torna a parar, estem una estona parats i no sencen el motor. De cop el conductor crida "sorry sorry out out out!!!" i la barca que es comenca a enfonsar a tota ostia! caos, la gent corrent dins el barco ajupits pq no hi cabem, caos! la barca es torca sembla que volca, la pobre Mari cau al aigua, "out out out", 10 graus, molt fred, un frances que no salta per no mullarse i la resta atrapats a dintre la barca, "out out out", cada cop mes aigua, ens mullem els peus, les motxilles les motxilles! dios quin fred! tots a terra!
hem sobreviscut a un naugragi al rui nam ou!!!!!