Indonesia - les foticos

gurung bromo a la illa de Java

Ubud a l illa de Bali 

Kuta beach a Bali

Gili Air a Lombok

Indonesia s'acaba

osties! s'acaba.

fa un mes que voltem per indonesia, de la mega volta per l'arxipelag que teniem plantejada tot ha quedat entre java, bali, lombok i gili. Ha valgut molt la pena. Ha sigut un viatje de vacances, les vacances merescudes despres de tanto trote. Pq si si, un acaba agotao de no tenir on dormir, de menjar on no sap si esta bo, de carregar la maleta, de dutxes d'aigua freda, de contar en euros tot el que pagues en altres monedes i sobretot, de no tenir calcetes netes!

El resum dels utilms dies es:

- surfejar a gili i a bali (jo trencant alguna que altre cosa, no pas per culpa meva. I el Marc que s'ha deixat un tros de peu)

- fer snorkel a les illes gili air i meno, nadar entre tortugues marines i acariciar-les sota laigua, coralls, peixos de colors i una lagosta, vivita i coleando!

- passar hores i hores a la platja

- coktails varis, sucs tremendos i begudes locals jugant a poker

- compres, menjar indonesi i tot sempre acompanyat amb les notilles de la guitarra del Marc de fons (que si, toca molt be, pero una acaba fins el monyo i m'he comprat un instrument indonesi molt mes penetrant per compensar)

I na mona! que sembla que ahir agafava l'avio cap a bkk pero es d'aqui 4 dies que agrafo cap a barcelona. Una sensacio extranya, per una banda tinc aquella il.lusio de quan vas a obrir un mega regal quan ets peque, me'n moro de ganes d'arribar a casa. Pero per l'altre anyoranca de que aixo s'acabi, a saber si es pot repetir i quan... ha sigut brutal del principi al final, crec que ho repetirem.

PD: prometo penjar foticos d'indonesia abans de marxar de bkk. muuas!

Indonesia

Holi!
ante todo perdon per haver tingut el blog tan abandonat, tinc un problemilla a la camara i no puc descarregar les fotos, algun dia arribaran, per ara, ahi va un resumillo.
Vam arribar a Jakarta el 30 de marc, i vam compartir el taxi cap a la cuitat el Damien (belga) i la Helenne (francesa). I al dia seguent va apareixer per la guesthouse un holandes, el Pascal. I ja ens tens a les nacions unides cap a munt i cap aball per indonesia.
La primera idea era anar a Papua, Flores, Komodo, Bali, Lombok Gili i java, pero claro, no haviem comptat amb els preus exagerats que demanen pels avions domestics, o sigui que els plans s'han reduit a java, bali, lombok i gili islands. I tan contentos!

Des de Jakarta vam anar a Yogijakarta on vam fer la visitilla als temples mes macus de lilla, un budista i un de hindu, molt monus ells, pero ja estem una mica saturats de tanto templillo. O sigui que de pet cap als volcans! Gurung Bromo es acollonant, un paisatje que sembla la lluna, gris, de muntanyes arrugades que creixen enmig del nores. Un lloc on l'atuendo necessari es un munt de capes pq no veas la rasca que carda. Vam fer de muntanyeros i ens vam escalar un volca inactiu (el Batok), i un en actiu (el Bromo), des d'on vam veure el seu interior. Buenu, veure es un dir, pq nomes veus fum blanc que fa molta pesturria.
Encara al Bromo, vam llogar un cotxo que ens portes a tots a veure la sortida del sol al punt mes alt de la zona. Cal dir que les fotos valen molt la pena, els nubols estaven baixos i veies els volcans que s'alcaven per sobre mentre anaven treient fumet de tant en tant.
Just baixar del bonito amanecer vam currarnos un dia de viatje dels wais (ah! que no havia dit que ens haviem despertat a les 3 de la matinada). Arribar a bali nomes ens va costar un bus, 2 trens,1 ferry i 2 taxis. Total que entre una cosa i laltre vam arribar a les 12.30 de la nit sense menjar res. olee!
De Bali vam comencar a lovina, un poblet de pescadors, on tots els locals tenen cotxazos o motos tunejades i van replens de tatoos. Un lloc que sense turisme havia de ser molt autentic. Alla vam fer els primers dies de plaja indonesica i dalla cap a Ubud.
Ubud es una ciutat a l'interior de l'illa, des d'on es genial llogar una motico i anar a veure mes temples, montanyes, passejar pels ricefields i passares les hores mortes jugant al poker apostant llumins.
Ahir al mati ens vam despedir de la parelleta i vam venir amb el Pascal a Kuta, un lloc que haviem dit sempre que mai aniriem. Es un lloc per a surfers, aixo inclou, birres per tot arreu, festes, mil tendes, discos, mc donalds i surf, molt de surf. I com que no podriem ser menys, aqui ens teniu fent surf, i s'ens dona de conya! (aprofito que el Marc no esta aqui per dir que soc millor que ell! sera per compencar lo petarda que soc esquiant).
En principi veniem a Kuta per a 2 dies, a despedirnos del Pascal fent una mica de surf. Pero sembla que cambiarem els plans i ens quedarem aqui bastant mes del que pensavem, aprofitant les onades i lo barato que es el lloguer de tables.
Y quiero terminar con un besazo pa todos y un Josu: nos veras surfeado en Zarauz!!

Dargeeling - Kolkata - Bangkok

Dargeeling es una petita cuitat a dalt de la muntanya rodejada de camps de te i poca cosa a fer, passejades cap a munt i cap a ball veient com recullen el te de temporada, i como no, prendre mes i mes te.



Entre pujades i baixades, i abans de dinar al restaurant de luji on vam decidir deixar-nos les ultimes rupies, res millor que fer l'aperitiu a un autentic restaurant de momos a 0.05euros (i de passada aprendre una mica com es fan).

Pero la India ja s'ha acabat i ens vam despedir fent una ultima passejada per Kolkata, on la calor apreta molt mes que fa dos mesos.

Hem de torna-hi, es massa gran i ens falta fer el sud i varis llocs que s'han quedat penjats pel mapa. Tornarem al regateo, a les olors, a esgotar-nos recorrent grans distancies, al paneer butter masala, als saris i als turbans. Ara Bangkok.

Manual de supervivencia

Ja fa masses dies, no pot ser q en aquestes altures ningu del dos hagi fet una llista de la musica q ens ha acompanyat durant les interminables hores de local bus. I jo q se, mola fer llistes de top tens .Ala aqui la teneis:
1- the national. Els vam descubrir amagats al Ipod en el Laos profundo, molt bons.
2-why?. Q bons q son, ara toquen al primavera sound, q lo sepais.
3- Yo la tengo. Como no.
4- M.ward. cada cop q hem conecto al ordinador l escolto perq no tinc cap discu seu. Es bonissim.
5- Animal collective
6-Beatles. white album 1 i 2 , revolver i sg pepper. Si si, me gustan mucho!
7-un discazo de un sello mitic de soul q es diu Chess
8-Interpol i belle and sebastian per igual.
9-CAN. q bons q son tambe.
10-MOI AUSSI!!!!!!!!
I dedpres pues les aportacions latin house i merengeta a manos de dj greco en Bangkok i el grandissim Josh Rouse a manos de dj kun Riam.
I tambe la omnipresent musica folklore i Bollibudiense de la India y ya esta.
La proxima llista a cargo de la Ju!

de Pokara a Darjeeling

Shaka Laka Boom! des de Nepal com amor, per el David, el Bjorn i el Marc Vilanova.

No fa masses dies que no actualitzem el blog pero han passat mil coses... pero nem poquet a poquet.. primer les foticos que no vam poder pujar de Pokara

De Pokara vam agafar un bus de 7h fins a Chitwan National Park, un lloc en plena natura, on tot el que un no s'espera pot passar. Pots estar tranquilament prenent un te veient la posta de sol quan comences a sentir uns crits que et semblen un gat ofegant-se fins t'adones que son els ultims crits d'una granoteta que esta sent el sopar d'un peazo serp. O pots estar esperant que et serveixin el sopar quan un dels guies del hotel t'explica que a vegades per davant d'aquella taula passa un lleopard, oh yeah! O molt millor! pots anarte'n en plan Felix Rdz de la Fuente a fer un safari a peu per la selva i tenir la mala sort que nomes caminar 10 passes els guies et fan parar, i tu, camara en mano, dius "q passa? un rino al qui fer fotos?" i els guies que no ho veuen clar, ens fan estar quiets mentre un s'adelanta i l'altre puja a un arbre per tenir una millor visio. De cop un peazo elefant salvatje s'aixeca i els guies comencen a dir "run! run! quiet quiet! run run! very dangerous!". I ja ens teniu al Marc i a mi corrent al mig de la selva mentre un elefant cabrejat ens persegeix. I els guies no tenien molta pinta de voler enfrontar-s'hi amb els garrotets de caga tio que portaven. Madre mia! i jo que volia veure rinos... des d'aquell moment van ser 2h de safari esperant unicament no trobar cap altre bitxo i sortir d'alla vius.

Pero la natura tb te elefantets macus, i mira tu, va resultar que en el centre d'elefants bebes acabava de neixer un, aquest bitxo de la foto nomes te una setmana. Una monada, es increible veure un elefant d'aquest tamany, que ja pesa 90 kilos i que no camina be!

Despres de tot, agafem una canoa per tornar a la part del riu on vivim, i cuidadin! pq per el riu on tota aquesta gent camina i pesca tranquilament no nomes hi ha peixos i serps, tb hi ha cocodrils!

I entre tanta bestia un decideix fer-lo na mica, o sigui que ens vam pujar a uns elefants i ens vam banyar amb ells. Superdivertit! i lo que jo no savia, son tous! si si! sempre imaginava que serien super durs i no, tenen xixillas!



Superada la nostra faceta aventurera vam comencar amb el viatje cap a la frontera. Des del parc vam agafar un autobus de 6h mes fins a Janakpur. Una cuitat de pelegrinatge hindu, superautentica, tant que no hi a guiris, encara que ells diuen que si que nhi ha pq tenen els de les nacions unides voltant per alla. A Janakpur cal destacar dues coses, els temples i els mosquits! no veas! peazo colonia de mosquits afincada al pueblo!

Ben carregadets de picades, vam agafar un suposat bus que en 5h ens deixava a la frontera amb India, pero.. les coses mai son el que semblen..

Despres de 5h en un bus, ens deixen al mig del carrer i ens diuen que agafem el seguent bus. OK. Agafem el seguent, amb la sort que el sostre es de la meva alcada o sigui que el Marc es passa dues horetes ajupit abracant al sithar. Llavors es posa a ploure i el bus para de nou, i ens fan canviar a tot el bus de nou de bus, un parell d'hores mes ( i jo diria que ja en portem moltes mes que 5h) i de cop una manifestacio al mig de la carretera que comencen a tirar pedres al bus. Ole!Ens expliquen que nomes queden 17km fins la frontera pero que la carretera esta tallada. Ah clar, encara no havia comentat que nomes ens quedaven uns 9euros, un detall mes important del que sembla..Dos locals que m conegut al bus ens diuen que es un lloc molt perillos i ens conviden al hotel de la seva germana. OK, Anem alla, i no es un hotel sino un restaurant. I on dormim? despres de mes duna hora sentint-los parlar de nosaltres en nepali ens porten a un altre hotel on por fin soprem i passem la nit. Merci.

Aquest mati m tingut sort i ens m despertat abans que els de les manis, o sigui que m agafat un bus, pero com que ja no quedava lloc ens ha tocat seure al sostre entre sacs de patates amb cebes i bicis.

Una estoneta despres, m arribat a Kakarvita, sello pa qui. Caminem el que la lonely planet deia que eren 100metres pero en realitat es 1.5km (suposo que si vas en cotxe les distancies semblen mes curtes). Ens posen el sello de la India, i Namaste India again!

I com que no en teniem prou, m agafat un bus mes i un jeep de 3 horetes, pero por fin estem a Darjeeling!!! Ara anem a caure morts un rato i una dutxa calenta por fin. Ah no! que nomes hi ha aigua calenta de 6.30 a 7.30.