kapaya

Indonesia - les foticos

2008-07-01T12:17:00.010+07:00

gurung bromo a la illa de Java

Ubud a l illa de Bali

Kuta beach a Bali

Gili Air a Lombok

Indonesia s'acaba

2008-06-27T08:24:00.005+07:00

osties! s'acaba.

fa un mes que voltem per indonesia, de la mega volta per l'arxipelag que teniem plantejada tot ha quedat entre java, bali, lombok i gili. Ha valgut molt la pena. Ha sigut un viatje de vacances, les vacances merescudes despres de tanto trote. Pq si si, un acaba agotao de no tenir on dormir, de menjar on no sap si esta bo, de carregar la maleta, de dutxes d'aigua freda, de contar en euros tot el que pagues en altres monedes i sobretot, de no tenir calcetes netes!

El resum dels utilms dies es:

- surfejar a gili i a bali (jo trencant alguna que altre cosa, no pas per culpa meva. I el Marc que s'ha deixat un tros de peu)

- fer snorkel a les illes gili air i meno, nadar entre tortugues marines i acariciar-les sota laigua, coralls, peixos de colors i una lagosta, vivita i coleando!

- passar hores i hores a la platja

- coktails varis, sucs tremendos i begudes locals jugant a poker

- compres, menjar indonesi i tot sempre acompanyat amb les notilles de la guitarra del Marc de fons (que si, toca molt be, pero una acaba fins el monyo i m'he comprat un instrument indonesi molt mes penetrant per compensar)

I na mona! que sembla que ahir agafava l'avio cap a bkk pero es d'aqui 4 dies que agrafo cap a barcelona. Una sensacio extranya, per una banda tinc aquella il.lusio de quan vas a obrir un mega regal quan ets peque, me'n moro de ganes d'arribar a casa. Pero per l'altre anyoranca de que aixo s'acabi, a saber si es pot repetir i quan... ha sigut brutal del principi al final, crec que ho repetirem.

PD: prometo penjar foticos d'indonesia abans de marxar de bkk. muuas!

Indonesia

2008-06-14T17:50:00.000+07:00

Holi!
ante todo perdon per haver tingut el blog tan abandonat, tinc un problemilla a la camara i no puc descarregar les fotos, algun dia arribaran, per ara, ahi va un resumillo.
Vam arribar a Jakarta el 30 de marc, i vam compartir el taxi cap a la cuitat el Damien (belga) i la Helenne (francesa). I al dia seguent va apareixer per la guesthouse un holandes, el Pascal. I ja ens tens a les nacions unides cap a munt i cap aball per indonesia.
La primera idea era anar a Papua, Flores, Komodo, Bali, Lombok Gili i java, pero claro, no haviem comptat amb els preus exagerats que demanen pels avions domestics, o sigui que els plans s'han reduit a java, bali, lombok i gili islands. I tan contentos!

Des de Jakarta vam anar a Yogijakarta on vam fer la visitilla als temples mes macus de lilla, un budista i un de hindu, molt monus ells, pero ja estem una mica saturats de tanto templillo. O sigui que de pet cap als volcans! Gurung Bromo es acollonant, un paisatje que sembla la lluna, gris, de muntanyes arrugades que creixen enmig del nores. Un lloc on l'atuendo necessari es un munt de capes pq no veas la rasca que carda. Vam fer de muntanyeros i ens vam escalar un volca inactiu (el Batok), i un en actiu (el Bromo), des d'on vam veure el seu interior. Buenu, veure es un dir, pq nomes veus fum blanc que fa molta pesturria.
Encara al Bromo, vam llogar un cotxo que ens portes a tots a veure la sortida del sol al punt mes alt de la zona. Cal dir que les fotos valen molt la pena, els nubols estaven baixos i veies els volcans que s'alcaven per sobre mentre anaven treient fumet de tant en tant.
Just baixar del bonito amanecer vam currarnos un dia de viatje dels wais (ah! que no havia dit que ens haviem despertat a les 3 de la matinada). Arribar a bali nomes ens va costar un bus, 2 trens,1 ferry i 2 taxis. Total que entre una cosa i laltre vam arribar a les 12.30 de la nit sense menjar res. olee!
De Bali vam comencar a lovina, un poblet de pescadors, on tots els locals tenen cotxazos o motos tunejades i van replens de tatoos. Un lloc que sense turisme havia de ser molt autentic. Alla vam fer els primers dies de plaja indonesica i dalla cap a Ubud.
Ubud es una ciutat a l'interior de l'illa, des d'on es genial llogar una motico i anar a veure mes temples, montanyes, passejar pels ricefields i passares les hores mortes jugant al poker apostant llumins.
Ahir al mati ens vam despedir de la parelleta i vam venir amb el Pascal a Kuta, un lloc que haviem dit sempre que mai aniriem. Es un lloc per a surfers, aixo inclou, birres per tot arreu, festes, mil tendes, discos, mc donalds i surf, molt de surf. I com que no podriem ser menys, aqui ens teniu fent surf, i s'ens dona de conya! (aprofito que el Marc no esta aqui per dir que soc millor que ell! sera per compencar lo petarda que soc esquiant).
En principi veniem a Kuta per a 2 dies, a despedirnos del Pascal fent una mica de surf. Pero sembla que cambiarem els plans i ens quedarem aqui bastant mes del que pensavem, aprofitant les onades i lo barato que es el lloguer de tables.
Y quiero terminar con un besazo pa todos y un Josu: nos veras surfeado en Zarauz!!

Dargeeling - Kolkata - Bangkok

2008-05-28T15:45:00.007+07:00

Dargeeling es una petita cuitat a dalt de la muntanya rodejada de camps de te i poca cosa a fer, passejades cap a munt i cap a ball veient com recullen el te de temporada, i como no, prendre mes i mes te.

Entre pujades i baixades, i abans de dinar al restaurant de luji on vam decidir deixar-nos les ultimes rupies, res millor que fer l'aperitiu a un autentic restaurant de momos a 0.05euros (i de passada aprendre una mica com es fan).

Pero la India ja s'ha acabat i ens vam despedir fent una ultima passejada per Kolkata, on la calor apreta molt mes que fa dos mesos.

Hem de torna-hi, es massa gran i ens falta fer el sud i varis llocs que s'han quedat penjats pel mapa. Tornarem al regateo, a les olors, a esgotar-nos recorrent grans distancies, al paneer butter masala, als saris i als turbans. Ara Bangkok.

Manual de supervivencia

2008-05-23T11:52:00.002+07:00

Ja fa masses dies, no pot ser q en aquestes altures ningu del dos hagi fet una llista de la musica q ens ha acompanyat durant les interminables hores de local bus. I jo q se, mola fer llistes de top tens .Ala aqui la teneis:
1- the national. Els vam descubrir amagats al Ipod en el Laos profundo, molt bons.
2-why?. Q bons q son, ara toquen al primavera sound, q lo sepais.
3- Yo la tengo. Como no.
4- M.ward. cada cop q hem conecto al ordinador l escolto perq no tinc cap discu seu. Es bonissim.
5- Animal collective
6-Beatles. white album 1 i 2 , revolver i sg pepper. Si si, me gustan mucho!
7-un discazo de un sello mitic de soul q es diu Chess
8-Interpol i belle and sebastian per igual.
9-CAN. q bons q son tambe.
10-MOI AUSSI!!!!!!!!
I dedpres pues les aportacions latin house i merengeta a manos de dj greco en Bangkok i el grandissim Josh Rouse a manos de dj kun Riam.
I tambe la omnipresent musica folklore i Bollibudiense de la India y ya esta.
La proxima llista a cargo de la Ju!

de Pokara a Darjeeling

2008-05-22T18:14:00.012+07:00

Shaka Laka Boom! des de Nepal com amor, per el David, el Bjorn i el Marc Vilanova.

No fa masses dies que no actualitzem el blog pero han passat mil coses... pero nem poquet a poquet.. primer les foticos que no vam poder pujar de Pokara

De Pokara vam agafar un bus de 7h fins a Chitwan National Park, un lloc en plena natura, on tot el que un no s'espera pot passar. Pots estar tranquilament prenent un te veient la posta de sol quan comences a sentir uns crits que et semblen un gat ofegant-se fins t'adones que son els ultims crits d'una granoteta que esta sent el sopar d'un peazo serp. O pots estar esperant que et serveixin el sopar quan un dels guies del hotel t'explica que a vegades per davant d'aquella taula passa un lleopard, oh yeah! O molt millor! pots anarte'n en plan Felix Rdz de la Fuente a fer un safari a peu per la selva i tenir la mala sort que nomes caminar 10 passes els guies et fan parar, i tu, camara en mano, dius "q passa? un rino al qui fer fotos?" i els guies que no ho veuen clar, ens fan estar quiets mentre un s'adelanta i l'altre puja a un arbre per tenir una millor visio. De cop un peazo elefant salvatje s'aixeca i els guies comencen a dir "run! run! quiet quiet! run run! very dangerous!". I ja ens teniu al Marc i a mi corrent al mig de la selva mentre un elefant cabrejat ens persegeix. I els guies no tenien molta pinta de voler enfrontar-s'hi amb els garrotets de caga tio que portaven. Madre mia! i jo que volia veure rinos... des d'aquell moment van ser 2h de safari esperant unicament no trobar cap altre bitxo i sortir d'alla vius.

Pero la natura tb te elefantets macus, i mira tu, va resultar que en el centre d'elefants bebes acabava de neixer un, aquest bitxo de la foto nomes te una setmana. Una monada, es increible veure un elefant d'aquest tamany, que ja pesa 90 kilos i que no camina be!

Despres de tot, agafem una canoa per tornar a la part del riu on vivim, i cuidadin! pq per el riu on tota aquesta gent camina i pesca tranquilament no nomes hi ha peixos i serps, tb hi ha cocodrils!

I entre tanta bestia un decideix fer-lo na mica, o sigui que ens vam pujar a uns elefants i ens vam banyar amb ells. Superdivertit! i lo que jo no savia, son tous! si si! sempre imaginava que serien super durs i no, tenen xixillas!

Superada la nostra faceta aventurera vam comencar amb el viatje cap a la frontera. Des del parc vam agafar un autobus de 6h mes fins a Janakpur. Una cuitat de pelegrinatge hindu, superautentica, tant que no hi a guiris, encara que ells diuen que si que nhi ha pq tenen els de les nacions unides voltant per alla. A Janakpur cal destacar dues coses, els temples i els mosquits! no veas! peazo colonia de mosquits afincada al pueblo!

Ben carregadets de picades, vam agafar un suposat bus que en 5h ens deixava a la frontera amb India, pero.. les coses mai son el que semblen..

Despres de 5h en un bus, ens deixen al mig del carrer i ens diuen que agafem el seguent bus. OK. Agafem el seguent, amb la sort que el sostre es de la meva alcada o sigui que el Marc es passa dues horetes ajupit abracant al sithar. Llavors es posa a ploure i el bus para de nou, i ens fan canviar a tot el bus de nou de bus, un parell d'hores mes ( i jo diria que ja en portem moltes mes que 5h) i de cop una manifestacio al mig de la carretera que comencen a tirar pedres al bus. Ole!Ens expliquen que nomes queden 17km fins la frontera pero que la carretera esta tallada. Ah clar, encara no havia comentat que nomes ens quedaven uns 9euros, un detall mes important del que sembla..Dos locals que m conegut al bus ens diuen que es un lloc molt perillos i ens conviden al hotel de la seva germana. OK, Anem alla, i no es un hotel sino un restaurant. I on dormim? despres de mes duna hora sentint-los parlar de nosaltres en nepali ens porten a un altre hotel on por fin soprem i passem la nit. Merci.

Aquest mati m tingut sort i ens m despertat abans que els de les manis, o sigui que m agafat un bus, pero com que ja no quedava lloc ens ha tocat seure al sostre entre sacs de patates amb cebes i bicis.

Una estoneta despres, m arribat a Kakarvita, sello pa qui. Caminem el que la lonely planet deia que eren 100metres pero en realitat es 1.5km (suposo que si vas en cotxe les distancies semblen mes curtes). Ens posen el sello de la India, i Namaste India again!

I com que no en teniem prou, m agafat un bus mes i un jeep de 3 horetes, pero por fin estem a Darjeeling!!! Ara anem a caure morts un rato i una dutxa calenta por fin. Ah no! que nomes hi ha aigua calenta de 6.30 a 7.30.

Pokara

2008-05-17T18:54:00.003+07:00

Por estos mundos de dios, Budha, Bishnu y mil mas diuen allo de "no news = good news",doncs es elque toca aplicar, mentres estem pel Nepal! Ho sento molt pero les conexions son lo pitjor d'aquest pais i no podem penjar fotos. Eso si,us explico una mica que m fet fins ara..
Despres de Kathmandu, vam agafar un bus de 7 h cap aPokara, precios. Hem estat en una guest house ales afores del centre, davant del llag. S'estava molt tranquil i poc a fer si no tens temps per anar de trekking, passejadetes pel poble, pujadeta a la muntanya a veure una pagoda, german bakery, menjar nepali, brisa nocturna, bufals, yaks i vaques pel carrer, paradetes d sucsrecen fets per tot arreu..i entre tanta calma ens m fet els guiris de veritat. Vam llogar una barqueta i ens va costar una bona estona fer que els nostres rems es moguesssin cap a la mateixa direccio,pero un cop supera tel tema, ens vam creuarel llac com uns campeones adelantant als lugarenyos, eso si,avanc de dominarel temilla del rem el tiu q ens va llogarla varca es partia desde a dalt ,segurament pensant: "otro par de pardillos blanquitos,otro dia sin tenerq pillar el remo". Vam visitaruna cascada que es diu Devis Fall,te aquest nom pq un noi va caure a dins mentre la irava. Buenu,pues si planejes un futur viatge a Pokara,no la vagis a veure,no mola gens, millor quedat miurant ls ocellets del llac que son mol mes autentics!
Des dela teulada del hotel veiem l'Anapurna senser,i menys mal! pq just el dia que vamquedar amb un taxi a les 5 del mati per anar poble del costat on hi ha les millors vistes el cel estava supertapat!pero tb m fet unes fotosmolt xules dela tempestaacostant-se entre lesmutanyes.

Avui m arribat al Chitwan nacional park,encara no m entrata a la selva,hi anem dema,pero ara venim de veure uns elefantets petits, un que nomes tenia una setmana i amb prou feina caminava! una passada..

Nepal - Kathmandu

2008-05-12T20:11:00.007+07:00

Ja fa 4 dies que estem al Nepal... despres de tota una experiencia al agafar un avio on et regalen cerveses i et donen de menjar gratis! la India ens ha fet valorar com a nens els estupendus serveis de les linies asiatiques low cost.
El dia que vam arribar es va posar a ploure un monton per la tarda, ens vam frustrar una mica pq ara comencara la temporada de pluges i pensavem que ja estava aqui. Pero per sort no! nomes cauen unes gotetes refrescants cada tarda, molt poquet, i podem fer excursionetes de lo mes autentiques cada mati pels voltants, aprofitant les tardes per estar passejant una mes per Kathmandu.
Nepal sembla un upgrade de la India. Tot s'hi sembla es diferent: els carrers estan molt nets, la gent segueix escupint pero menys, hi ha una miqueta de deixalles pero mooolt poc, la gent es pesada pq li comprs pero no tant, regatejar es el mateix pero amb somriures, temples per tot arreu amb animals de tota mena, i cambiem les chapati per momos (que encara que son tibetants estan per tot arreu) ... tot se sembla bastant la veritat, pero es molt mes tranquil i sobretot fa mooolta menys calor.
Com que conectarse es una mica dificil, avi penjo varis dies i potser triguem una mica a pujar mes foticos... sorry...

Agur Josu!

2008-05-08T13:36:00.004+07:00

Ayer por la manyana llegamos a Delhi. Al despertar en el bus nocturno, ya era una realidad, dos otra vez! Nos dejamos al hombreton del norte en el norte, rodeado de comida de la buena, el mejor tiempo de a India y con el nuevo ejemplar basco del grupo.
Queriamos mandar un beso escrito a Josu y decirte que nos veras en Zarauz! Con menos mochilas, mas xuleones, pescadito, tapillas, zuritos y cerveza de verdad! Ha sido genial este mes juntos! mandanos foticos de lo que nos hemos pedido, por aqui no te pierdes nada. Yo de bazar en bazar y Marc intentando mandar el sithar! (que ya me lo veo durmiendo a mi lado otra vez).
A disfrutar! Muas!

au

Bhagsu

2008-05-04T13:17:00.004+07:00

De McLeond a Bhagsu s'arriba fent una caminadeta de 2 km creuant una muntanya. Ahir vam decidir que ens mudavem a aquest poblet, que es molt mes tranquil i ens agrada mes. Aqui pots banyar-te en aigua gelada que cau del Himalaya i l'ambient tibetano es practicament el mateix.

Ja ens queden pocs dies per India, el 9 agafem l'avio cap a Nepal, fins llavors passarem els dies ens aquests poblets de poca feina i farem una rapida parada de 2 dies a Delhi, on segur que despres de tanta calma ens supera la multitud!

Mc Leond Ganj

2008-05-03T13:31:00.002+07:00

La felicidad es pasarse 4 dies sin hacer nada entre montanyas preciosas y la mejor comida del norte. Uno recupera esos kilillos perdidos, elimina ojeras y se ducha con agua caliente otra vez.

Por pena nuestra habia que mover los culos pues nos estabamos apalancando descaradamente.

Asi pues, despues de un consenso general decidimos coger el bus nocturno hacia Dramsala, llegariamos a las 6 de la manyana sabiendo que una vez alli teniamos que coger un taxi para 10km. Bueno.. como siempre, la teorica no se acercaba a la realidad: El bus que salio a las 6 de la tarde, conducido por un tio que por la cara que tiene como minimo hace una semana que no duerme. Uno se encierra en su supercama de autobus con la suerte de que alguien ha vomitado en ella, pero nada, total, solo son 10 horas de viaje... Cuando por fin los trotes nos han permitido dormir algo, Josu nos despierta diciendo que ya hemos llegado. Pero como? si son las 3 de la manana? Q hacemos ahora?

Pues ala, a esperar, ponte a regatear con la leganya pegada con un ninyo de unos 17 anyos que es el unico taxista que hay en la zona. Por fin nos llevan, pero a las 3.40, en India, la gente duerme, por extranyo que parezca tienen esta curiosa costumbre, y claro, esta todo cerrado.

Con lo que nos hemos tirado hasta las 5.30 que han habierto este garito sentados en un banco viendo el y tomando chai calentito.

Ahora, 9 horas mas tarde, tenemos guesthouse y hemos recuperado alguna hora de suenyo... habra que ver el pueblo que ducen que esta por aqui el Dalai Lama.

Marhi

2008-04-30T21:09:00.006+07:00

Fa tres dies vam arribar a Varshirth, a pocs kilometres de Manali, concretament a dalt de la muntanya. Estem a uns 2000 metres en ple Himalaya pero fins avui no m fet res mes que recuperar les forces perdudes al Rajastan. Aqui el menjar es bonissim, l'aire netissim i l'hotelazo que ens m pillat a menys de 5euros la nit, la millor excusa per descansar de lo lindo!

Avui por fin hem fet un pensa i hem anat d'excursioneta. De bn mati hem llogat un jeep compartit amb 4 guiris indis i ens han portat tant amunt com les carreteres seguien obertes, a Marhi.
Les muntanyes que formen Marhi s'alcen per sobre teu mente tu trepitges a mes de 3000mts. Es un lloc on els indis van a disfrutar de la neu a la seva manera, i claro, hi ha tota la parafernalia necessaria per a que tothom s'ho passi teta!

Tenim lloguer d'esquis carbin a peu de carretera..

lloguer d'abrics de pell, traje d'esquiar i botes d'aigua per estar ben preparat per l'ocasio...

tens l'opcio de fer una volteta per la neu assegut en un d'aquests trastos amb rodes, metres un pobre indi empenya...pots pujar a lloms d'un cavall o un bufal...

pots prendre un chai en comunitat...

pots fer-te la fotico al photo point de dissenyito...

o pots donar-te el gustazo de dir que has esquiat a la india. I si senyor! aqui el tenim! l'esquiador de l'any! que s'ha caminat tota la muntanya cap amunt per baixar-la en pocs segons sobre, pero mes felic que ningu!
I un cop el Marc ha esquiat, res millor que passar l'estona flipant amb les vistes. Aqui us les deixo...

Simbla

2008-04-28T19:28:00.004+07:00

Seguro que si en el rajastan te pasas un buen rato viendo la tele, aparece en pantalla la version india de anne igartiguru. Una chica remona vistiendo un shari de ultima moda que con voz susurrante dice:
"No esta harto de la calor rajastani? Escapese al frescor de Simbla!
Un lugar donde toda la famlia podra disfrutar de bellos paisajes de montanya en un ambiente de donde gozara de unas vacaciones al completo.

Simbla, en el corazon del Himachal Pradesh, cerca de la cordillera del Himalaya, le permitira disfrutar del alojamiento que se adapte a su bolsillo. Puede usted elegir entre hospedarse en las dos calles superiores, donde se codeara con las mejores tiendas y delicosos restaurantes..

... o si lo prefiere, frecuentar las dos calles inferiores en las que se encontrara en pleno bazar, al mas puro estilo de la region.

Y no se preocupe por las maletas! pues contamos con la experiecnia de los mejores portadores de equipaje, que se encargaran de la molesta tarea de llevar todo el equipaje al hotel.

No lo dude, haga ya las maletas. Simbla, pueblo de vacaciones, le espera"

Chandighar

2008-04-26T12:44:00.003+07:00

Hola a tots i a totes!!!!
Primer de tot, moltes gracies per aquesta demostracio apabullant d' amor, sigui de mares, amics sosos , o de la little mermaid!! Molts petons i abracades a tots.
El kapaya esta en pleno auge i nosatres tambe. Abans d'ahir vam marxar de Bikaner amb un sleeper, ja era hora de marxar de la calor del Rajastan. El tren sleeper, no es un pedaso de tren q te cagas. Es tracta d'uns 8 vagons, depen del tren, amb files de 8 lliteres en cada compartiment (el compartiment es efimer, te l'imagines tu) . Aixo si, per 200 rupies q son uns 4 euros et marques un viatge de 14 horillas comodo i de pas abandones el q nosatres denominem carinyosament : el purgatorio. Total, dins el tren vam aprofitar per arreglar les nostres motxilles a cop de fil i agulla.
jo vaig fer una de les meves. Mentre tallava el q hem pensava q era una d'aqestes cintes inecesaries enganchades a les motxiles, em vaig quedar amb la nansa a les mans i amb una cara de gilipollas q te cagas! Els indis del costat flipaven i clar, la ju i el josu no podien parar de riure. Vaig tenir q cosir una mica mes...
El dia seguent vam arribar a Chandighar q es la capital del Punjab. Le Corbusier va rebre l'encarrec d'elaborar un pla urbanistic per tota la ciutat i realment flipes pepinillos. No nomes per l'arquitectura utopica de formigo d'aquest penjat, sino pq en ningun moment t'acabes de creure q encara estas a la India. Avingudes enormes , trafic organitzat , semafors , zones verdes molt grans , papeleres i edificis absolutament calcats tots ubicats en diferents sectors. Per exemple, la estacio de tren estava al sector 9 i el tribunal suprem q era un edifici Le Corbusier de dalt a baix , estava al sector 27. La veritat es q la meva sensacio va ser com estar atrapat a dins de 1984 del Orwell. no tenim gaires fotos perq la veritat esq estavem destrossats i vam pasar una mica, pero algo hay!
Ara estem a Simla a uns 2000 i pico metres i fa una temperatura acollonant. Ja us mantindrem informats..
Vinga doncs, ciauo pescaos.

Bikaner

2008-04-24T16:34:00.002+07:00

Encara amb agulletes, vam intentar agafar un bus nocturn que teniem reservat feia 3dies, pero tot va quedar en una intentona, pq un cop a lestacio va resultar no existia. Vale, discuteix amb el tio dels tickets fins que arriba el seu jefe per dir-nos que qui ens ha de tornar la pasta es el de l'hotel. Agafa un altre ricksaw, marxa sense pagar-li quan et diu que no et porta on tu li deies pq el seu cotxe "no pot", camina't mig jaisalmer, arriba a la guesthouse, discuteix una mica i por fin recupera la pasta. Amb les rupies a la butxaca i agullete per tot arreu, busca't un lloc mes decent per dormir. Al mati de cap al ten, 7 horetes quan n'havien de ser 5, en un tren amb totes les finestres obertes en mig del desert (aixo vol dir un desert a dins el tren= no pots respirar)... i por fin bikaner!

Arribem ja de nit, busquem guesthouse, una monisima! bungalows al voltant d'un jardi, dutxa fresca.. oohh, que be! sopem alla mateix, el Marc que va l'abitacio i.. dios! torna amb un escorpi! si si! el andorrano cazador de esorpiones! I clar, entre el bitxo en questio i lescena del crim.. millor cambiem dhabitacio a una ben alta, fora bungalows, fora jardins, visca les habitacions amb mosquiteres!!

Per eguir amb el ritmillo bitxu, avui em anat al temple de les rates. Els hombretones que m'acompanyen s'han rajat i nomes han vist el principi. Aqui una, s'ha jugat una mica mes la salud dels seu peus i m'ho he patejat tot! i que dir? pues que macu macu.. no es que sigui l'adjectiu, que molt bon a olor.. pues tampoc, aixo si, una experiencia irrepetible, no cada dia camine intentant no trepitjar rates, i evidentment una ara esta molt mes familiaritzada amb el comportament de la rata salvaje en su habitat!

Desert del Thar

2008-04-22T19:08:00.003+07:00

Ahir al mati poc pensavem com acabariem... tot contents ens despertem a les 6, un chai, i ale! cap als camells! nosaltres tots felicos pujem al jeep i deixem que ens acondicionin per l'ocasio.

Remonos de la muerte al mas puro estilo rajastani, comencem a tirar a pasico lento amb els camells. Anem cada un en un i els dos camelleros comparteixen un quart. Tots van lligats entre ells per unes cordes que els hi passen per un piercing molon que porten al nas.
I tot molt b, pero claro, a les 9 de mati, el sol ja comenca a apretar. Fem una paradeta a visitar un poble, i els meus homes no tenen cap milor idea que regalar les dues uniques petites ampolles de plastic que portem. Vale, en principi no passa res.. pero nomes en principi...

Perque dubto que aquest nen sigui mes felic amb una ampolla de plastic buida, i en canvi nosaltres ens hem passat 2 dies a aigua racionada. I pq? doncs pq els camelleros nomes portaven bidons de 9 litres i pensaven omplir-nos les ampolles! pues ala! a joderse! Que nomes parem cada tres hores? aguanta la sed! que llavors l'aigua esta als 49graus de temperatura ambiente? traga sopa! aixx.. que dura la vida de camellera..

Per sort va arribar l'hora de dinar i el senyor camellero es va currar un dinaret amb arros, verduretes i uns deliciosos chapati (pa daqui) fets al foc de caca seca. I digo yo, pq no deixem estar el pa de llenya i comercialitzem el pa de caca?

Despres de dinar, unes hores de calma mentre baixa el sol, i au! unes horetes mes en camell Aquesta vegada cadascu porta el seu i jo estem efts uns camelleros o sigui que els fem correr a caxos fins arribar a la zona de dunes on anem a dormir.Pq aquest desert no es tot de dunes, mes aviat es una esplanada enorme amb plantes seques i fauna tipu granja (conills, ratetes, cabres, vaques, iguanes i burros).

Un cop a la duna, bebem trenta litros mes daigua calenta racionada (aquesta vegada amb sorreta desertica), no caminem mes de 10 passos que ja estem tirats mirant la posta de sol.

Hem passat la nit mes freda de la india, increible passar fred encara que fos per unes hores. I despres de nou al camell, a passar sed, calor, una mica mes de mal de cul i a disfrutar de la vista.

PELIGROS Y ADVERTENCIAS

Per si de cas a algu se li ocurreix fer un safari en camell aviat, vui aprofitar per informar sobre una serie de coses que amb l'experiencia vas tenint en compte:

1. intenta que el teu camell estigui sempre al davant els altres per evitar menjar-te la quantitat de pets pudents que deixen anar aquests animals

2. per mes be que tho passis fent correr el camel, pensa que les consequencies son tremendas. Molt, pero que molt de mal de cuixa i cul

2.B Si vols correr com a minim porta't de casa uns coxins dels wais, pues els seient de camell no serveixen per res mes que per fer mal

4. NO REGALIS AMPOLLES DE PLASTIC!

Jaisalmer

2008-04-20T20:14:00.003+07:00

(perdon por el subrayado, no se que he tocado.. nyec..)
En primera instancia he de dir que un cop a les ciutats del rajastan flipes amb les coloraines, els horitzons i els personatjes estrafalaris q et vas creuant a mesura q vas abancant pel desert. Sembla un cuadro del Dali, es mes, en Salvador es de Pushkar. Eso si, todo hay q decirlo, la madre q pario las carreteras del Rajastan i alrededores!Tots tres (amb el Josu) estavem acostumats al transporte asiatico i tot el seu folclore, pero a tot aixo li sumes els 48 graus de calor a l'ombra i apretao en una silla disenada probablemente por un Liliputiense (Liliput:petita poblacio del Rajastan) i ja ho tens.En segon lloc he de dir q el q mes m'agradat encara q tingues l'estomag regirat, ha sigut jodhpur. Pero Jaisalmer tambe es molt maco. Estem dormint en una ciutat q esta en mig d'un fort construit al 1100 i pico! es al.lucinant les histories q es montaven el rajputas durant el medievo, i totes aquestes fortificacions de conte en ciutats aparentment tant allunyades de tot!Dema marxem ben aviat al mati a fer una volta de dos dies en camell si no morim insolats, d'aqui uns quants dies ja tindreu les fotos de la Ju d' Aravia i los dos proscritos.

Jodhpur

2008-04-20T20:04:00.002+07:00

Blau, blau es tot el que jo porto, blau blau blau es tot el que jo tinc.. si? us sona la canconeta? pues Jopdhpur es blau per tot arreu, brutal! fa anys els brahmans (els de la casta mes alta) van comencar a pintar les seves cases pq es reconeguessin, pero poc a poc tothom va anar fent el mateix. El resultat es una cuitat de blaus electrics que resalten enmig d'un paisatje desertic, i al vell mig, un fort enooorme.
Vam arribar a la primera guest house que ens va semblar i va ser una triumfada, en plena zona antiga, al costat del fort, un lloc precios amb una terrasseta perfecte on amagar-te de 11 a 16, que no veas com pica el sol! i a la nit la terrasseta de dalt de tot des d'on veus la cuitat de nit a la fresqueta. Pq aqui al Rajastan, la vida comenca a les 7 del mati i tens fins les 10-11 per acabar de fer la volteta, llavors, t'amagues del sol, on puguis, i a la que baixa cap a les 16.30 tots de nou a fer voltetes!

Pushkar

2008-04-20T19:53:00.002+07:00

Mes endins del Rajastan, arribem a Pushkar, la calor apreta una mica mes pero ens trobem de nou amb el hombreton del norte! agur Josu! 1-2-3 aqui estamos otra vez!

El primer dia, encara animadillus, vam pujar a dalt d'una muntanyeta, des d'on veus tot el poble i el brahman que intenta fer-te la puja. Aqui per aixo molt mes decarat, el tio al veure que no teniem cap intencio de pagar per la benediccio ens va dir que de patitas a la calle, que de templo na de na i que millor miressim la posta de sol! no veas! o sigui que li vam fer cas, i va valer molt mes la pena que el topillu roju i la pulserita a 200 rupias

Phuskar es una ciutat petita, un lloc de pelegrinaje, amb molts e temples i botiguetes per turistes, pero per alguna rao, va acabar sent el nostre hospital. El Josu i jo de caguetes de les tovetes i el Marc va passar primer per un extrany costipat que es va acabar convertint en una mena de cagueta dinsolacio.Per sort tots recuperats vam aprofitar les ultimes estons per treure de lo bueno lo mejor, zumitos, foticos, i vestidos pa la ninya!

24 horas y jaipur

2008-04-13T18:57:00.004+07:00

Sense adonar-te'n 24 hores a la India poden ser lo mes intens de la teva vida. Aixo es un no parar, i pa q t hagas una idea, aqui va una cronica:
Ahir despres de visitar el Taj a Agra, vam anar a dinar a Cal Tony, un restaurant d'un indi amb un nom tipical hindu. Entre koftas, massalas i lassis, se'ns aconsta aquest iaiu amb la seva "tenda" a cuestas. L'home te un jardi de flors i fa perfums artesanals. Al cap de 5 minuts el Marc i jo ja feiem olor a totes les flors del seu jardi i li haviem regatejat el preu d'una ampolla d'aroma d'opi (promocion 2x1 i te regalo una de loto).

Despres vam anar a visitar el fort de Agra q en teoria es gratis amb lentrada del Taj, pero na de na! aqui el guiri es guiri i lo paga todo! pero la vena catalana va aflorar i ho vam visitar per fora i au!
Per tornar al hotel vam llogar un cycleriksaw, era un altre iaio. Jo no confiava molt amb la seva forca pero el Marc si. Quan portava 10 metres pedalant va apareixer un altre colega iaio i a mi m va fer cambiar de cycleriksaw "same price same price". OK. El meu tenia mes fondo i anavem uns metrillos endavant del Marc, i sorpresa meva quan m giro i.. tachan! aqui el tenim! el nou ofici del Marc, conductor d'autoricksaw! jajajaja! i el meu que m veu riure i diu, ala! ara condueixes tu! jajaja!, si, si, molta gracia.. 2 minuts pedalant en plena pujada i de com vaig comencar a sentir "dame una P", como? "dame una R", "dame una I", "dame una N""dame una G una A una O y una S", "PRINGAOS!" Per sort vaig ser capac de sentir el que l'aturdiment del sol no m deixava veure i vaig deixar de petalejar. Nens, no us hi volgueu dedicar mai! Vam acabar pagant 10 rupies als iaius per haver-los portat un rato, vam deixar que cobressinuna comisio d'uuna tenda a canvi d'anar a mirar una mica, i ala, caminant cap a casa que aquest no s'aguanten els pets.

Un cop a l'estacio coneixem un indi que flipa quan li diem que no quedaven bitllets i que anem a 3a. Diguessim que 3a aqui es igual a: 5 o 6 persones assegudes on teoricament en van 3, motxilles a sobre el cap, a sota els peus, gent asseguda pel terra amuntonats, i crits, molts de crits a cada estacio. Jo crec que criden a les maletes, no vaya a ser que no sentin que baixen i es quedessin dins el tren. Pobretes.

El tiu viatjava en primera, pero buenu nosaltres per seguir en la linea, vam xuparnos 5 hores de les bones amb els seus recurrents retards. Sempre et queda pensar que aixi si que coneixes a fondo un pais...

Ja sigui pq li vam fer per pena o gracia, vam fer bones migues ell i avui ens ha convidat a esmorzar a casa seva. Molt autentic. Mhan ensenyat tots els albums de boda de la mare, germana, germa i algun parent llunya, molt macu i molt tradicional tot. Ens han donat te i galetetes, ens han ensenyat la seva tenda de sucs i la seva pedra per fabricar hachis (aqui m entes com deuen ajudar al seu fill a milan). Una pregaria familiar, i amb el bindi al front i la pulsereta al canyell, m anat al palau de la cuitat, aqui us deixo uns raconets alucinants, mentre les hores sengueixen passant.

Agra - Delhi - Agra

2008-04-12T13:43:00.003+07:00

El dijous a la nit vam arrivar a Agra despres de un combo amb autobus i tren. La sorpresa agradable va ser saber q el Taj mahal els divendres esta tancat degut a q es el dia q resen els musulmans.
Per aprofitar el dia jo vaig anar a Delhi, a deixar el sitar a la consigna de l'aeroport internacional. No se si sabeu com es un sitar, pero si mireu una mica mes abaix hi ha una foto del dia q mel vaig comprar... pesa mogollon i es gran de collons i despres de mil i pico kilometres ja estava una mica fart de l'instrumentillo. Total, nomes arrancar el tren vaig demanar a un home q parlotejava angles si sabia a quina hora arribariem a Delhi i em va respondre q el tren no anava a Delhi si no a uns 100 kilometrillos de na mes enlla. A mes, el tren com a maxim va a 9 kilometres per hora.... despres d'unes quantes hores mes de les previstes vaig arribar a l'aeroport per deixar la guitarrilla i tornar a Agra.
En definitiva, vaig sortir d'Agra a les 9 del mati i vaig arribar a lhotel a les 11 de la nit, on la ju mesperava preocupada (mes q res per gana pq no havia sopat) .
Avui hem vist el taj mahal. Ens ha agradat moltissim sobretot a primera hora q no hi ha gaire gent i no fa massa calor.A la ju se li escapaba alguna lagrimilla d'emocion.Sembla una joguina enorme, com de mentida; suposo q es el fet d'haver-l'ho vist mil cops avans de contemplar-lo en vivo i en directo.
Ara q ja hem aconseguit veure'l, tornem cap a les andades i aquesta tarda marxem cap al Rajastan, concretament a Jaipur i despres a pushkar a on segurament ens trobarem amb el Josu el vasc (apuntillo per la Miriam).
pues ala ..agur!

Kajuraho

2008-04-08T19:27:00.007+07:00

La idea que teniem al venir era veure temples de l'any 1000 decorats amb escoltures del kamasutra. Pero no veas, aixo es el pueblo de la buena vida! Vam coneixer un grup de locals que ens van convidar a dinar a casa seva, vam aprendre a fer un pa farcit de massala sucadet amb salsetes, rebueno! i despres, tots a la siesta, ole ole ole! I el que te el bon menjar es que uneix, a mogollon. O sigui que avui despres de veure els temples marranus (hay que ver lo que se inventan estos indios), ens m encarregat del dinar. I como no! ens m currat unes truites de patates i unes coques de verduretes amb pa fet per ells. Mmmmmhhhm!! Dios! com trobo a faltar la cuineta de casa! mama mandame el tupper ya!

mercaillo on hem anat de compres

fent pa farcit de massala

Dinaret spanish!! per cert, el de l'esquerra amb barba i camisa de ratlles es en Josu, un coleguita vasco amb molta pinta d'indi

Varanasi

2008-04-06T12:39:00.008+07:00

Estem a Vanarasi, la cuitat sagrada. Es impossibe estar aqui sense flipar a cada moment, esta plena de religiositat a cada cantonada, hi ha ghats i temples per tot arreu, vaques, mercats...pero el mes important es el que passa al voltant del crematori. Es un lloc molt important per els hindus, ja que en aquesta part del Ganges es on acaba el cicle de la vida dels hinduistes per seguir el proces cap al nirvana. Cada dia arriben a Vanarasi uns 200 cossos per a ser incinerats. Quan es mor algu, la familia nomes te 24 hores per fer la ceremonia, sigui d'on sigui, per aixo el crematori funciona 24h. Pots estar caminant per qualsevol raco del mercat i de cop comences a sentir a gent resant que porten un cos a sobre els hombros envolicat en teles taronges i cintes dorades cap al crematori. Un cop al crematori, es fan una serie de rituals, comencant pel fet que segons la teva classe et cremen a un o altre lloc. El primogeni s'ha de rapar el cabell i es l'encarregat d'encendre el cos. Per a cremar-lo es fan sevir diferents tipus de fusta, que diuen que son uns 350kilos a 150 rupies el kilo (molts diners per un indi). Llavors comencen 13 dies de dol per tota la familia. Nomes els homes poden assistir a la cerimonia ja que diuen que fa molt temps la dona dun deu es va tirar al foc al veure el cos del seu marit cremar, i des de llavors, les dones tenen que fer el dol a casa. Pero nomes els qui estan casats es cremen, els nens, les vaques o les dones embarassades, els llencen al mig del riu amb una pedra lligada a lesquena.

el crematori

aqui venen les fustes i escencies per a la ceremonia

A part de tot aixo, el Marc esta aprenent a tocar el sitar que s'ha comprat i jo que me pongo los pies remonos! Aquesta nit marxem cap a Kajuraho!!

Budhgaya

2008-04-02T17:03:00.007+07:00

Una parada rapida donde Budha alcanzo la iluminacion. Cuidad famosa por ser un centro de pelegrinaje budista, esta llena de monjes de todas partes. Hemos llegado despues de 7horas en un tren de los molones y un ratico en autoriksaw. Muy deprimente, salia el sol, gente por la calle pidiendo sin parar, muy pobres, sucio, basura por todas partes..pero por suerte al pasar las horas la ciudad ha cambiado su color. Hemos passado un buen rato aprendiendo cositas con el fotografo del pueblo y con un par de monjes que nos han estado contando una historia sobre Shiva

.

En el templo de estos monjes, todas las paredes estan pintadas con los dioses hindus, al mas puro estilo undergroud!

India - Kolkata

2008-04-01T16:40:00.002+07:00

Despres dun sopar japones a Bangkok, escoltant musica espanyola i bebent vi italia... voles una estoneta i ja hi som.. Namaste Kolkata!!!

Arribes al aeroport i agafes un taxi fins el centre, entres per la periferia i ho creues tot. Vaques i corbs menjant deixalles, gent pel carrer amb vestits de mil colors, xabolas, paradetes de menjar, una familia sensera que viu al pont, caos en el trafic i tothom toca el claxon, soroll, gent que corre amb paquets enormes aguantats pel cap, olors, mil olors. India es olor, olor a curry, a especies que no se desxifrar, a incens, a deixalles, a pastissets bonissims, a cabra que et passa pel costat, a mercadillo, te, a 38graus de calor, a sobaco.
Kolkata es una ciutat pobre, suposo que molt es si arribes de bcn, hi ha gent pel carrer molt pobre, pero tambe hi ha molta cultura, hi ha parcs i zones maquissimes, edificis de tota mena.
Encara hi ha molta India per veure, ens esperavem algo molt pitjor en aquesta ciutat i la veritat es que ens ha agradat.
Aquesta nit, despres de 3 dies per aqui, agafem el tren cap a Budhgaya, pero per arribarhi ens espera una petita odissea de canvis de transport! a veure si arribem!

Felicitaaaats!

2008-03-22T15:09:00.006+07:00

aqui esta! el chico del cumpleanyos!! taaaachhhaaaaann!!!
aixx... yo que me habia pillao un jovenalias y tb se me hace mayor... vaya... pero buenu que hi farem, a disfrutar dels 23 carinyu!!!

el pastisset del Marc i el Tac, deliciouuusss!!!

Had yai

2008-03-18T19:45:00.002+07:00

Sawadi-ka civilizacion!
vaya mierda... despues de tantos dias en la isla, llegas a esta ciudad solo para esperar un avion y no hay nada que hacer... esta colonizada por los chinos y todo huele a pato frito (desde aqui un beso al chinokaraoke de corsega). Pero lo bueno de la civilizacion es que por fin he recargado mi ipod, esta tarde me ha dado por 23 de blonde redhead, los teloneros de uno de los ultimos concieros que vi en bcn: interpol en el razz. Y sera por no se que pero tengo tantas ganas de ir al razz!! de bailar como una loca entre cubatillas, musica wais con mil salas que elegir, y mis nenas! aixx.. como se echa de menos bcn cuando llegas a una ciudad que no vale un kiko!
Desde aqui un beso a todos, porfa pegaros un bailoteo a mi salut!!! muuuas!!!

Marc: HAT YAI! bonito bonito! ara estem en un ciber pasant una mica el ratuu. Si tu,aixo de Hat yai no dona massa de si. Es una de les ciutats mes grans de tailandia, concretament la tercera mes gran..pero collons tu, no hi ha RE,pro REEEE a fer! aborrit i llarg com un dia sense pa! si si. Pero buenu, hem intentat trobar una serie d'activitats q millorin la nostra curta pero intensa estada al vell sud del pais! nomes arribar vam decidir comprar un domino, mitico juego de pastillitas con puntitos simbolizando numeritos. La veritat esq vam pensar en comprar un joc de cartes....jo particularment no se ni jugar al UNO i la ju controla una mica..el climax es el mentider! aixi q rapidament ens vam decantar per a un joc mes senzill! despres de la compra del domino, 39 BAHTS,vam anar a trobar el cine local! el cartell era impresionant!
1-una peli llamada 10.000 antes de cristo!
2-กเเดเนีเดกี้ ร้ไร้ดีไ (peli tailandesa indescriptible!)
3-rambo 4...dios mio!
pero el millor de tot..totes estaben traduides al tailandes(y sin subtitulillos q siempre ayudan) ens vam decantar per los "10000". bazofia! q nadie lo intente y menos en tailandes! pero nosatres no ens vam rendir i despres de un segon dia d'aburriment desesperant,vam anar a veure RAMBO 4!!!!!! Joderrrrrrrrrr! si si. El rollete era q en tailandes la veu era molt semblant a la mitica interpretacio del traductor espanyol! inclus en un moment de la peli on en silvester te malsons del seu passat, pots interpretar el no me siento las piernas!!!!! pero, almenys la cara de sufriment caracteristica daquest geni de la interpretacio es mereix l'euro q costa l'entrada!
Buenu, aixo ha estat tot el q hem vist de Hat yai! sempre ho recordare amb molta nostalgia....dema ja marxem cap a bangkok i d'aqui uns dies cap a Calcuta! otro mundo!
ala hasta la proxima!

ko lipey

2008-03-18T19:27:00.006+07:00

Et despertes a les 6 a Krabi, agafes una minivan, un speedboad i un slow boad i despres del tute arribes a ko lipey. Una illeta al sud sud de thailandia, al parc nacional de ko tarutao.
I que pots fer alla? pues relaxar-te una iqueta mes, prens el sol tantes hores com el teu cos aguanta, menjes, beus i a l'hora de sopar et dediques a buscar el lloc on hi ha mes peix fresc del dia per nomes 1euro el plat. Alucinant!
Els paisatges increibles, la sorra blanca, el mar turquesa i el lloc encara no esta gaire explotat. Per pena de tots estan construint un mega resort que acabara amb el rollito de la illa, o sigui que qui pugui que hi vagi ya!
Despres de varis dies sota el sol, vivint en una coba, i menjant de lo lindo, vam decidir fer algo per mourens una mica, o sigui que vam anar a fer snorkel amb uns colegues austraians.
Se que vaig dir que vaig flipar amb el fons del mar de krabi i phi phi, pero aixo es lo millor que he vist mai. Una mica cagadeta de por (pq ens van dir que el dia anterior havien vist taurons) vam passar el dia d'illa a illa nadant entre peixos de tots els colors, d'aquells que no has vist ni al millor dels acuariums, mil tipus de coralls, estrelles de mar enormes, ara un grup de peixos et rodeja per veure quin peix ets tu, uns altres de ralles blaves i negres que intenen que siguis el seu dinar, uns de blancs amb ratlles verdes i roses fluorescent al mes pur estil bjork, ericons per tot arreu, cucs de mar roses i negres, tropecientos nemos i anemones... i entre tant peixitu inofensiu, una asquerosa morena que surt a tota ostia del fons duna roca ensenyant-me les dents! dios! que asco! mai havia nadat tan rapid!
Algo a fer en un proper viatge: un curs de submarinisme, es brutal veure la quantitat de vida que hi ha al fons del mar.
I encara amb el morenito subido aqui us deixo unes foticos

La nostra casa-cova

Krabi

2008-03-07T16:30:00.006+07:00

Uaaaaau...

barquito playita, barquito playita, i poca cosa mes a fer.

Es al.lucinant, sorra blanca, aigues turqueses i verdes, peixitus per tot arreu, i aquestes muntanyes al mig de la platja.

Que tens gana? un cachito de pinya.

Que en tens mes? una mazorquita cuinada a la orilla del mar.

Que vols resar? cap al templo de las pixillas coloreas!

Que vols emprenyar els crancs? pues la sorra esta plena de crancs petits que corren fent pilotetes.

Escales una miqueta, prens el sol, un banyito, un saltito, cremita i tornem a comencar!

Ko Phi Phi

2008-03-04T18:14:00.006+07:00

i cal comencar amb un grandissim: MOOOOOOOOOOOOOOOLTES GRACIES NURIA!!!!
Pq vam poder veure llocs genials que ens haguessim perdut si nos fos per ella! Mil gracies!
Comencem el dia pujant a una barqueta que ens porta d'illeta a illeta, a cadacual mejor, aigua transparent, turquesa. Es veuen els peixos i el corall des del barco, no cal ni baixar a l'aigua pero ens hi tirem amb les ulleres. Brutal! peixos de mil colors, nemos jugant amb el coral, peixos vermnells, de ratles, blaus, a topos, grocs i negres, ostres enooormes i corall per tot arreu.
El Marc que saburreix i tira menjar als peixos mentre jo estic fent snorkel i ... una abalanxa de peixos que es tira a sobre meu! jaaar! els de la barca del costat es tronxen i jo plena de mossegadetes a lo pescadilla, aix Marquitos de mi coracao...
Arribem a Ko Phi Phi i cap a la platja que falta gent! una siestecilla, crema solar i un bon soparet a base de gambetes i peixitu (o sentim sou molt macus pero esteu mes bons!)

Phuket

2008-03-04T18:02:00.003+07:00

Despres duns dies a Bkk i Pattaya, de nou de rutilla! pero aquesta vegada molt moooolt mes tranquils que de costum.
Hem passat per Phuket, i la veritat es que no es el que un s'espera. Es a dir, estar molt molt ple de guiris, hi ha molts bars i llocs nomes per a guiris, hi ha molt turisme sexual, i molta oferta, les platjes son xules pero hi ha bastanta gent.
Que ningu es pensi que m queixo d'estar a Phuket! pero si algu hi pensava anar en un viatje de noces, pues casi que baixeu una mica mes cap a on no hi hagi tanta gent!

Al.lucinant anar passejant i trobar mes i mes indicacions de que fer en cas de tsunami... correr cap amunt!!

Pilates al autobus

2008-02-29T16:37:00.002+07:00

Buenu!ja hi tornem..
despres d'uns dies a bangkok, el holograma pasajero,tornem a les andadas!
si si...
bangkok es collonut amb molts aspectes!

1-despres d'un mes i mig, menjant coses de les que no s'intueix la procedencia, o al contrari,la procedencia esta clarissima perque uns minuts abans de tenirho sobre taula corria felic sense preocupacio alguna. S'agraeix moltissim q els nostres compatriotes residents a bangkok flipin tant com nosatres a l'hora de menjar truita de patates!!

2-una de les coses q mes m'extranya en aquest viatge,es q pels q no em coneixin, a mi mencanta dormir i molt. Doncs paradojicament, durant aquests ultims dies del viatge a les 7 estava mes despert que el gall omnipresent q ens ha acompanyat cada mati!
tornar a bankok ha significat tornar a un dels meus abits mes preuats..Dormir mogollon!

3-avui he estat present a un casting de models de phuket memaids...la ju no ha tingut tanta sort perq nomes eren dones...ole!

4-i como no tornar a veure els meus pares i a la miriam es sempre collonut!

pero bueno ..el oasis se desvanece i com deia abans,pilates en bus!

fins la proxima crec q al sud de tailandia.otro oasis donde los haya

Champasak

2008-02-26T16:53:00.001+07:00

Don Det

2008-02-26T16:36:00.002+07:00

Despres de passar un dia per Vientianne (q no ens va agradar gaire) vam decidir que ens merexiem unes vacances solejades al sud de Laos! oh yeah!
Total nomes cal un tuktuk de 15 minuts, un bus nocturn de 10 hores, un altre tuktuk de 30 minuts, un sahawaret (com sescrigui) de 3 hores, una barca de 20 minuts i ja hi ets! ole ole oleee!! por fin bikini!! por fin solete, i patjeta, encara que sigui de riu, hamaca, laobeer, salta desde dalt dun restaurant per caure al aigua, excursions en bici, cascades enormes en plena dry season, dofins salvatges, fresh spring rolls, cogote cremadet del sol, n bufalo daigua que pren el sol al teu costat mentre un altre es banya, full moon party, siesta, relax i mil banyitos, pq en aquesta mini illa tot menys estres!

novedad novedosa!!!!! ara tb videos!!!! oooohhh!!!!
(es veuen una mica com el culete pero millor que res)

Pak lay - elefant festival

2008-02-26T16:17:00.000+07:00

Ens vam despertar per anar cap ala capital de Laos, pero al tuk tuk vam cohincidir amb dues noies que anaven cap a lAsian Elefant Festival. Un festival del que el Marc intentava distreure la meva atencio feia dies. Pero claaaro, pobret no va tenir mes remei i.. ala! cap a Pak lay!
El poblet estava a rebentar de gent, pero per sort una familia que tenia un restaurant, ens va deixar quedar a casa seva. Van improvitzar una habitacio amb llencols com a parets, matalas al terra, mosquitera i peixos a la bassa de laigua de la dutxa!! pero te els seus avantatges
El festival tenia mes de 70 elefants que de bon mati creuaven tot el poble en una mena de processor, entre caca i platan, una fotico. Despres de la processor van fer una demo de quines coses fan per ajudar als laosianos a la seva feina i tb com els cacen, pobrets. Mes tard els monjos els van beneir i au!, cap a la selva que falten elefants!

Muang Ngoi Neua

2008-02-15T10:56:00.000+07:00

Cap al nord una mica mes i arribem al ultim poble del mon! a dalt de la montanya, fa molt de fred, 10 graus, i nosaltres amb tirants. El paisatge es alucinant! montanyes altissimes que pujen recetes i es perden en els nubols, galls i anecs corrents i barallant-se pel carrer, focs al carrer principal, tothom es pela de fred, la carnissera fent butifarres asseguda al terra, un altre samarreta que em pelo de fred, un milo calent, una excursioneta saltant entre les pedres del riu per passar a laltre banda, un te calent, una samarreta mes, una sopa, un senyor que sha tallat el dit al mig del cami cap a les coves, peu al fang, cama a laigua, per entrar en calor el dr Joy ens convida a whisky laolao "eat, drink laolao, warm, strooong", un altre milo, cantem amb la familia del dr joy, una volteta mes pel poble. Son les 6 de la tarda, sen va el sol, no hi ha llum, nomes espelmes, no hi ha aigua calenta ni dutxa. Tampoc tens mes roba dabric. Una passejadeta cap a la montanya, un altre soparet amb el David i la Mari, al costat dun gat i una gallina ens escalfem amb la Nahn i la Penny, mes lao lao amb poison dsnake! bombes escampades, una senyora quw ha nascut a la cova, 50persones treballant alhora fent un cami mes ample, un gall que canta desde les 4 del mati, 2, 3, 800galls cantant alhora. Un altre te calent. Un lloc genial, perdut en el nores.

pero tot scaba encara que sempre pot passar algo mes... pujem a la barca que ens ha de portar al seguent poble per agafar el bus i hi ha aigua als peus, que raro. Arranca, 10 minuts i para, que raro, treuen aigua, el motor no arranca, no arranca, arranca i marxem, 10 minuts mes i no arranca, no arranca, arranca i torna a parar, el mateix, cada cop mes aigua. Arranca i torna a parar, estem una estona parats i no sencen el motor. De cop el conductor crida "sorry sorry out out out!!!" i la barca que es comenca a enfonsar a tota ostia! caos, la gent corrent dins el barco ajupits pq no hi cabem, caos! la barca es torca sembla que volca, la pobre Mari cau al aigua, "out out out", 10 graus, molt fred, un frances que no salta per no mullarse i la resta atrapats a dintre la barca, "out out out", cada cop mes aigua, ens mullem els peus, les motxilles les motxilles! dios quin fred! tots a terra!
hem sobreviscut a un naugragi al rui nam ou!!!!!

Luamp prabang

2008-02-15T10:42:00.000+07:00

Buenas! ja fa una setmaneta que estem per Laos, i pel poc que fa ens ha passat una mica de tot... des de Chiang Khong (tailandia), vam passar la frontera cap a Laos amb una barqueta de lo mas molona. Despres de passar unes hores fent papeleos per aconseguir els visats ens vam pujar a un tuktuk que ens va portar cap a la barca amb la que viatjariem 2 dies pel riu Mekong fins arribar a Luamp Prang.
La patera de la foto es la barca que es hi va portar, lo bo es que estavem flipant tots una mica fins que el segon dia vam agafar el 2 barco... no veas, era la meitat de gran que aquest per la mateixa gent, imagina... pero el riu te molt bones vistes i sempre pots aprofitant per llegir, xerrar amb la gent i tocar la guitarra.

Pero les 20 hores en barca i el mal de cul van valdre molt la pena. Luamp Prabang, es una cuitat maquissima, patrimoni de la humanitat. La cuitat esta plena de casetes colonials franceses que es barregen entre mercats, temples i tuktuks a la vora del riu.

I lo milor es anar a visitar els voltatnts, al.lucinant el que ens vam trobar sense saber gaire be on anavem! cascades daigues turqueses on thi pots banyar, passeges una mica i et trobes ossos i un tigre que han siguts rescatats del mercat ilegal, floretes, moltes papallones, i un altre bany saltant des dun arbre... brutal!

Chiang Mai

2008-02-05T10:28:00.000+07:00

Chiang Mai es cuitat, i ho notes molt al venir pai. La gent es molt diferent i hi ha uns guiris que es fan notar molt mes.
La primera nit vam trobar el mercat noctur a tuttiplen! molt wai, amb milons de paradetes i una zona amb menjar al aire lliure molt ben montada. Pero ja no ho em trobat mes, sembla que aqui van canviant els puestos cada dia i no sabem ben be com va, ahir vam menjar al pati dun tenple, amb a seva musiquilla budhista, de lo mes autentic. Alla vam coneixer als dos nens que ens volien vendre mango amb stikki rice, gracies a ells el nostre tailandes a millorat molt! (si siii...)
Us deixo les fotos del doi suthep, el temple mes important de chiang mai, a dalt de tot de la muntanya, i jo marxo a buscar el marc a veure si ja el tenim preparadet i marxem cap a Chiang Kong.
Avui ens espera un altre dia de cul pla en un bus pq dema volem creuar la frontera i anar a Laos.
O sigui que si hi ha bona conexio, les noves fotos seran de... Laos! ole ole!!

Mae Hong Son

2008-02-05T10:20:00.000+07:00

Mae Hong Son es un poble que esta a unes 1500 curves per muntanya des de chiang mai - si a mes de les curves plou tot el cami - si arribes al poble a punt de vomitar - si tens les cames massa llargues pq puguis estar assegut al bus 6 hores - si el conductor es un suicida que es descollona fent adelantaments de lo mes xungo
- si arribes massa tard per poder menjar res excepte platans
- si llogues un cotxe que no saguanta els pets
mes val q et moli el pueblo!
i que sha de fer alla? pues fer excursionetes amb el supercotxo muntanya a munt i aball, per uns camins de lo mes poc recomenables, per arribar a Karen Longneck Hilltribe. Qui diria que el Marc resultaria ser un as del 4x4!
Tota la vida que m feien curiositat aquestes dones, i un cop les vaig veure pues no m van agradar gens, era com estar en un poble on nomes et volia vendre coses mentre el cap sels hi aguantava per un munt de collarets.
Per sort, vam pillar lhora en la que els nens sortien del cole i va ser genial! tot ple de nens corrent amb pantalons de xandall, xancles, barrets tradicionals, motxilla, miol collarets dorats i unes dilatacions que no veas! molt wais, aqui us deixo unes foticos de lo millor del poble! muuuas!

pai

2008-02-05T09:40:00.000+07:00

Pai es poblet de muntanya, molt petito pero un daquells llocs autentics que et deixen amb ganes de quedarthi. El poble no son mes que vuit carrers tots plens bars amb musica en directe i tendes amb mogudes artistiques, ja sigui artesania, fotos... lambient es bonissim i el millor que pots fer es agafar una moto per veure els voltants, creuar el riu i pujar una mica mes per la muntanya. Pero aquesta vegada la nostre excursio en moto va acabar una mica apuradilla... vam punxar una roda!!! ja ens veus al mig de la muntanya explicant a una pobre tai si tenia una manxa per fer un apanyillo per arribar al poble! pero na, gracies a ella i als quilos que m perdut ultimament, prueba superada!!!!

la gasolinera que ens va salvar el cul

por el norte en motico

2008-01-26T10:08:00.000+07:00

Ahir va ser el nostre primer dia al nord! larribada va ser una mica dificil, primerlavio es va retrassar mes de 3 hores pero van ser molt amables i ens van donar com a permi de consolacio una deliciosa hamburgesaa del burguerking! espres al arribar ja era de nit i estava tot tancat i no hi havia ni taxis! pero vam suerarho al costat duns xinos americans i vam aribar a la guest house! ooh yeah! aixo es genial! o sigui que per celebrarho de bon mati van agafar una moto i cap a la carretera que hi falta gent!

Per la Marta, en Xavi i lAnna

Jardi dorquidees de Chiang Rai

arribederchi bkk

2008-01-24T10:33:00.000+07:00

Els ultims dies a bangkok han sigut tranquis i sobretot variadicos. Despres de viatjar darrera una furgona durant el trasllat de la Miriam a un pisito sin igual. (Mir des d'aqui un besote, viva el rissoto!!)

Ens hem apalancat un parell de dies al Lumpini park, bonito donde los haya. Un raconet de llags i arbres amagat entre rascacels, on habita una fauna mooolt curiosa, pero inofensiva. Uns monitors que encara que no ho sembli amb unes palmaditas al estilo quita bitxo se'n van del teu costat!!

U!! aquesta es per a tu!! el puesto de llumetes de colors mes bonic de tot el Silom!!

ayutthaya

2008-01-20T12:21:00.001+07:00

Bueno..bonito sitio Ayutthaya.
Antigua capital tailandesa en la qual se albergan un monton de templos y palacetes del siglo XI al XVI.
Muy bonito todo. Eso si,un calor que te cagas y una novia con reminiscencias a speedy gonsaless con camara de fotos A la una de la tarde con la solana en la cabeza y despues de haber visto 12 templos con similitudes mas q razonables, uno se siente ya bastante mas familiarizado con el siglo XI de lo q se quisiera ...pero bueno, despues de un duro dia de visita por la ciudad fuimos a cenar y unos agradables muchachos tailandeses con guitarras en mano, nos invitaron a un guateque tan abundante como lo son los templos en esa ciudad. Muy simpaticos!
Al dia siguiente, es decir ayer, volvimos a la nueva capital (bangkok) y mientras volviamos en tren, recordaba las palabras del entranyable y sabio conductor de tuk tuk q decia: si no fuera por los Birmanos durante la guerra (ni los abuelos de sus abuelos habian nacido) Ayutthaya ahun seria capital thailandesa....ya pero ...Bangkok es muy muy grande senyor del tuk tuk!

sightseeing bkk

2008-01-18T09:31:00.000+07:00

despres d'una visita al dentista que mes haviat semblava una operacio de vida o mort, m estat 3 dies passejant pels racons de bkk. M visitat el barri xino, ple de tendetes i mercats amb olors de menjars indescriptibles.
M anat al wat poh (un temple amb un budha estirat enoooorme) i al wat aron (un altre temple hindu ple d'escales de lo mes suicida!).
Avui m fet un paseico en barca de lo mes autentic en el que fins i tot ens ha vingut una senyora que ens ha vingut a vendre begudes des del seu bar acuatic.

1a semana

2008-01-14T14:19:00.000+07:00

Els primers dies han sigut una mescla de vida nocturna i relax piscinero. Prometem fotos de BKK per la semana que ve.
Per els prasadinhos una foto sin igual... ver para creer...

muuuaas!

de beginin

2008-01-11T15:12:00.000+07:00

hola a tots i a totes!!!!!!!!!
ja estem a bangkok i buenu..de moment nomes hem dormit i menjat
marc:jo vaig arribar un dia abans i hem vaig trobar amb uns amics q ja feia uns dies q estaven viatjant.Ells marxaven despres de haber estat 4 mesos entre la india, nepal i tailandia,i va semblar q ens passesin el relleu a nosaltres.
ju: holii!!! de moment m vist poca cosa, una volteta i per la nit vam anar al famoso tapas a prendre algo, de moment mes ratetes que elefants (pero molt netes elles) i un viatje cagant llets en tuktuk, molt wais, ja us passarem foticos.
un petonarro graaan!!